Inici       Imatges       Arxiu       Mapa       La plataforma       Recull de premsa       Enllaços       Contactar      
06/07/2010
Quin futur ens espera? Què passarà els propers anys?
Sembla que a la mina de Sallent només hi ha potassa per tres o quatre anys.
I, doncs, què se’n farà, de la mina? Serà veritat que voldran col·locar-hi residus (nuclears o no) aprofitant els pous o fent-ne de nous pel mig de les capes de sal?
I a Súria? Si han de fer la mina més gran (perquè allà sembla que hi ha més material) no poden comptar només amb el pou de baixada. Faran una rampa com a Sallent, també? On llençaran els residus: Al Cogulló, a  Cabanasses , o bé els tornaran a dintre? Acomiadaran molts treballadors, quan tanquin Sallent?
Què passarà amb la denúncia presentada pel Fiscal de Medi Ambient l’any 2003 a instàncies de Montsalat? Arribarà finalment a port? Empresonaran directius d’Iberpotash?
La Comissió europea acceptarà el pla de mesures elaborat per l’ACA que contempla de recollida d’aigua salada i instal·lació de dessaladores, o, tal com hem al·legat, les considerarà insuficients i exigirà l’aturada dels abocaments a l’exterior?
A Prousal creiem que ens hem fet sentir bastant bé: hem aconseguit donar visibilitat al problema mediambiental més greu de Catalunya que afecta a l’aigua i hem fet que se’n parli: no només al carrer dels nostres pobles: també hem sortit per la major part de les teles i ràdios del país i hem fet contactes amb les principals entitats
ambientalistes de Catalunya i d’Europa. En l’etapa que s’acosta mantindrem activa la web amb un article mínim mensual. I quan algú es mogui (que es mourà) estarem esperant per actuar i tornar a recordar les veritats.

Aquest article té 0 comentaris.
14/06/2010
Al·legacions al Programa de mesures presentat per l’ACA

Al·legacions al Programa de mesures presentat per l’ACA (Agència catalana de l’aigua) en compliment de  la Directiva Marc de l’aigua

 

La nova Directiva Marc de l’Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, condiciona un seguit de canvis en la futura planificació, gestió i control de les masses d’aigua i dels recursos hídrics, i origina un ambiciós calendari de treballs a realitzar per tal d’implantar progressivament els seus objectius i requeriments.

 

Entre aquests treballs s’han fet reunions encaminades a  la creació dels futurs Consells de Conca per tot Catalunya (Prousal ha participat en el del “Alt Llobregat i Cardener”) i, després d’escoltar els agents socials, l’ACA ha redactat un programa de mesures de cara a “assolir el bon estat de les masses d’aigua”. Algunes d’aquestes mesures (el punt 7.5) fan referència directament al tema dels runams salins. Prousal hi ha presentat aquestes al·legacions:


(llegir més)
Aquest article té 0 comentaris.
31/05/2010
Una manifestació va recórrer ahir Barcelona, i alguns de nosaltres hi érem

Aquestes són algunes de les raons que estaven en el manifest  i  que ens fan pensar que, defensant l’Ebre, també defensem el Llobregat:

1. L'aigua és vida.

2. Els nostres rius són en un greu estat. Cal que portin suficient aigua (cabal) i que sigui de suficient qualitat (no contaminada) per a la vida.

3. La política de satisfer sense fi les necessitats de creixement urbanístic i regadius asseca i contamina els nostres rius i aqüífers.

4. Sense suficient aigua de qualitat els nostres ecosistemes fluvials desapareixeran i els èssers vius i humans no tindrem la suficient aigua potable per viure-hi.

5. Cal que la societat posi en qüestió el model de creixement insostenible que no considera el límit dels bens naturals que fan possible la vida.

6. Molts rius catalans no porten suficient aigua i sediments: L'Ebre, el Segre, el Gaià, el Foix, el Llobregat, la Tordera, el Ter i la Muga tenen greus problemes de cabals i els sediments queden segretats als embassaments.

7. Molts rius catalans estan greument contaminats: Ascó i Flix a l'Ebre, la Petroquímica al Francolí, la concentració d'indústria i la salinització al Llobregat i Besòs, els nitrats a les conques del Ter i Fluvia i la contaminació agrícola als aqüífers al Segre posen en perill el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua.

8. 130 organitzacions donen suport aquesta manifestació festiva i reivindicativa.

9. el Delta de l'Ebre, una de les zones amb més biodiversitat d'Europa és en greu perill de regressió, salinització i subsidència per la irracionalitat humana.

 

I aquesta és la noticia de la manifestació:

 

Barcelona (ACN).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha portat aquest diumenge les seves reivindicacions fins a Barcelona. La mobilització s'ha fet per demanar a les institucions europees que instin el govern espanyol a acomplir amb les directives ambientals sobre aigua i fixi els cabals ecològics dels rius. En el cas del tram final de l'Ebre, la Comissió per la Sostenibilitat del riu considera que el cabal hauria de ser com a mínim de 170 m³ per segon, però el govern espanyol el situa actualment en 80 m³ per segon. La marxa ha servit també per fer visible altres reivindicacions del territori, com el rebuig al cementiri nuclear a Ascó o la gestió que es fa del riu Segre, entre d'altres.

Aquest article té 4 comentaris.
24/05/2010
Ball de Xifres(1ª part)
Fa algunes setmanes vam rebre al nostre correu la resposta de l’A.C.A. a la consulta del senyor Lluis Alvarez. Com podem veure es tracta del llistat de ”actuacions portades a terme per l’A.C.A. per la MINIMITZACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DELS RUNAMS SALINS DE LA COMARCA DEL BAGES...” (ho hem ressaltat per a aquells que encara s’atreveixen a sostenir que la salinitat del Llobregat és d’ origen natural).

Fent un resum de xifres, la “factureta” quedaria:

1.   Eliminar físicament els runams salins (de moment els inactius de Cardona) i restauració de la vall salina de Cardona .......2,37 Milions d’€

2.   Actuacions destinades a la reducció de l’impacte ambiental del runam inactiu de Vilafruns (Balsareny). Actualment en execució. No serem malpensats i suposarem que el cost final NO serà superior al cost pressupostat, com sol passar tan poques vegades .........7,5 Milions d’€

3.   Estudi de mesures correctores en els runams salins de Súria i Sallent. És a dir un bluf. Els runams de Sallent i Súria estan “amagats” darrera una absència de dades de salinització de l’entorn degut a que no existeix cap xarxa de recollida d’aquestes dades (que sí que existiria a qualsevol altre país eurpeu) perquè l’A.C.A. no VOL (o no li permeten) tenir aquestes dades. De tenir aquestes dades, la Directiva Marc de l’Aigua de la C.E.E. que s’està implantant, OBLIGARIA els governs català i/o espanyol a actuar a Sallent i Súria, (a banda de les sancions per no haver-ho fet).Ergo, una disfressa de control .....0,169 Milions d’€

4.   Conveni A.C.A./Iberpotash  per a la recollida de surgències salinitzades del runam del Cogulló. Donat que s’ha actuat sobre menys de la meitat de les surgències provinents del Cogulló, doncs un altre bluf. Per tant, un cost de 3,93 Milions d’€ al 50% .........1,965 Milions d’€

5.   Potabilitzadora de Sallent, Avinyó, Artés i Calders per “...garantir l’abastament, captant l’aigua del Llobregat a la “síquia”, aigües amunt de la ZONA d’INFLUÈNCIA DELS RUNAMS...” ........5,4 Milions d’€

6.   Millora del Col·lector general de Salmorres:

  • Tram  Abrera-EDAR El Prat de Llobregat .......62 Milions d’€
  • Tram Abrera-Cardona-Balsareny. “Previsió de pressupost previst”, siguem bons i ens creiem que està ben previst i que l’obra “no es complicarà” ........117 Milions d’€

7.  Millora ETAP Abrera, o sigui, unitat dessaladora d’Abrera, pels profans. És clar, el Llobregat és un riu salat que cal dessalar .....73,5 Milions d’€

8.  Millora ETAP Sant Joan Despí. Dessaladora, a tocar de la costa, que no serveix per potabilitzar l’aigua del mar, sinó per dessalar l’aigua del Llobregat ..........49,2 Milions d’€

9.  Conveni col·laboració entre A.C.A. i el Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, Departament que serà considerat “respectable” i continuarà rebent una forta “col·laboració econòmica” per part d’Iberpotash mentre no torni a dir que és factible reintroduïr runam a la mina ........0,092761 Milions d’€

 

      Aquest llistat suma en total 319,196761 Milions d’€, això sí, sense I.V.A.

Si apliquem un I.V.A. del 16% veiem que la nostra administració ha invertit 370,2682428 Milions d’€ de diner públic per pal·liar els efectes contaminants de l’activitat industrial PRIVADA d’una multinacional israeliana que ens aporta, essent molt generosos uns 900 llocs de treball directes i uns 2000 d’indirectes, però que contamina l’aigua d’uns 4 Milions de ciutadans.

Cal dir que a aquesta quantitat total, tampoc no hi ha comptabilitzada la despesa energètica i econòmica de funcionament i manteniment de dessaladores, potabilitzadores i altres “eines de camuflatge”. Cal reflexionar.

Les comparatives i les conclusions, la setmana que ve a la 2ª part.

Aquest article té 7 comentaris.


Implica't
Agenda

Enquesta (més enquestes)

Últims articles comentats

Tots els articles
Ja tenim 1399 adhesions. I tu, ja t'has adherit?
Web actualizada setmanalment. Cada dilluns nous continguts. Avís legal.