APROVADA A MOLINS DE REI LA MOCIÓ PRESENTADA PER PROUSAL I LA CUP

MOCIÓ (aprovada al Ple del 26/01/2017) SOBRE LA SALINITZACIÓ AL LLOBREGAT PROVOCADA PER ICL- IBERPOTASH I LA RESPONSABILITAT VERS ELS DRETS HUMANS INTERNACIONALS DE LES EMPRESES QUE OPEREN AL NOSTRE TERRITORI

ProuSal i  BDS  Bages a través de la CUP Molins, presenten al Ple Municipal de l’ajuntament de Molins de Rei aquesta moció:

Preàmbul

Atès que Molins de Rei  s’abasteix per aigua de boca en bona part del riu Llobregat,  i que aquest  pateix, des de l’obertura de les mines de sal al Bages, greus episodis  de contaminació salina (que no detallem aquí)  documentats en el llibre  “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat (http://www.cecbll.cat/index.php/2016/03/16/rius-de-sal/)  i, per tant, la qualitat  i el cost de l’aigua de boca  estan directament afectats  per les conseqüències de la mineria de la potassa del Bages

Atès que diverses  entitats i persones han cursat o estan cursant denúncies contra els  causants d’aquesta salinització.

Especialment remarquem aquí  les  sentències  que ja són fermes:
Una condemna penal, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial
Quatre contenciosos:
Contra el programa i la fiança de restauració de  Sallent.
Contra el POUM 2010 de Sallent-
Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent – Balsareny.
Contra l’Ajuntament de  Sallent per tolerar l’abocament.
i també, dos expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
A la DG  de Medi Ambient (2014-4004, España) per vulneració del principi de qui contamina no paga
A la DG de la Competència (SA.35818-Iberpotash) per ajudes il·legals
Així mateix,  el novembre passat, es va celebrar a Manresa un judici popular impulsat  per BDS Bages i la plataforma ProuSal, http://www.ccma.cat/324/grups-ecologistes-impulsen-un-judici-popular-contra-iberpotash/noticia/2695696/

I que per totes aquestes sentències, els expedients oberts i  el judici popular ha quedat demostrat abastament   que ICL-IBerpotash:

  • Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüifers, encarint, degradant i  malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.
  • Crea un deute al país,  ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els  propers anys encara que l’explotació s’aturi.
  • És còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exèrcit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa

Atès que el 13 de novembre de 2015 La Generalitat i ICL Iberia  han signat  un conveni
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/289083/ca/generalitat-icl-iberia-signen-conveni-garantir-futur-mineria-bages-posar-fi-passius-historics-ambientals.do)  i, a conseqüència  d’aquest,  el Departament de Territori i Sostenibilitat de  la Generalitat està  el·laborant un “PDU de la mineria al Bages” http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla-director-urbanistic-de-lactivitat-minera-al-Bages-00001, encara que el primer  PDU elaborat per la Generalitat  l’any 2006 (DOGC 4776) mai ha arribat a complir-se.
Atès que els gestors de mines semblants en altres països més exigents en matèria  mediambiental i fins i tot  la pròpia empresa en altres païssos assumeixen els costos de restauració del medi natural, i això fa evident que la gestió actual dels residus salins per part de l’empresa  ICL- Iberpotash a Catalunya  hauria de ser molt més eficient i eficaç.
Per aquestes  raons  presentem  al consistori aquesta moció per tal de:

SOBRE ELS EXPEDIENTS DE LA UE

1. Que l’ajuntament es personi, o denunciï  en la forma més adequada, en els expedients oberts  a la UE al voltant de ICL- Iberpotash.

SOBRE  LA GENERALITAT I EL PDU

2. Que l’ajuntament demani  formalment i, especialment,

2.a – Que  s’exigeixi a l’empresa -tal com demana la  sentència en ferm  del TSJC-  la    presentació d’un pla de restauració  real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria  d’estar   validat per  un grup d’experts independents, abans d’executar-se.
2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de  salinitat en pous, aquífers i en el propi  riu per poder fer un  seguiment real i pùblic dels índex de salinitat; ja que sabem que contamina, però no on ni quant, i cal poder avaluar  si els plans de restauració seran  efectius.
2.c  – Que a partir de la data de juny de 2017  s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, aïllat i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.
2.d  – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment  impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.
SOBRE LA CIUTADANIA I LES POBLACIONS DE LA CONCA  DEL LLOBREGAT, AIGÜES AVALL DE LES MINES DE POTASSA

3. Que l’ajuntament es comprometi en  accions de sensibilització i difusió i especialment, i difongui   aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins,  perquè s’hi puguin adherir i votar-la.
SOBRE ELS DRETS HUMANS

4. Atès que l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar el seu suport a la campanya BDS, es compromet a rebre les organitzacions de  solidaritat amb Palestina que tenen presència al territori, i en  especial el grup que promou la campanya internacional de Boicot,  Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, per poder avaluar quines  accions pot emprendre com a Ajuntament per reforçar la lluita en defensa  dels Drets Humans de la població palestina, especialment en relació  a   empreses com ICL-Iberpotash.

5. Que a partir d’ara, en totes les contractacions i relacions amb el sector privat  on l’ajuntament  tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans.
Que es doni comunicació dels següents acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, i les entitats ProuSal i BDS i als mitjans de comunicació locals.

(Nota: el text aprovat pot variar lleugerament, aquest és el text  de la proposta)

L’Ajuntament de Santpedor reclama a Iberpotash 6 MEUR per la salinització de les aigües del poble

El consistori ha presentat al Jutjat Penal 1 de Manresa una valoració dels danys i perjudicis causats per l’activitat minera

ACN Santpedor.-L’Ajuntament de Santpedor ha presentat al Jutjat Penal 1 de Manresa una relació detallada dels danys i perjudicis econòmics causats als espais i béns públics del municipi per la contaminació subterrània de les aigües arran de l’activitat minera d’Iberpotash. En concret, el consistori reclama més de 6 milions d’euros per l’afectació a la Font de les Escales i la Mina Santpedor i per la incidència de la salinitat al Riu d’Or. Segons informa l’Ajuntament en un comunicat, aquesta documentació s’acaba de presentar al Jutjat Penal 1 de Manresa i respon al requeriment que aquest òrgan ha fet al consistori després de condemnar l’empresa minera a indemnitzar els municipis i particulars afectats per la salinització d’aigües arran de les filtracions al runam salí del Cogulló, a Sallent.

Segons la documentació presentada al jutjat, el Grup Solucions –l’empresa contractada per valorar els danys i perjudicis causats- valora en 1,33 milions d’euros l’afectació a la Font de les Escales amb efectes de desembre, tot i puntualitzant que mentre continuï la salinització caldrà afegir anualment un import de 36.000 euros de perjudicis. A aquesta xifra cal sumar-hi la valoració econòmica dels Serveis Tècnics municipals sobre la incidència de la salinitat al Riu d’Or i que passa dels 4,87 milions d’euros. Segons informa el consistori, també en aquet cas, i mentre no es realitzi la captació i canalització de la surgència salina al Riu d’Or, caldrà sumar-hi anualment un import de prop de 61.000 euros de perjudicis. Juntament a aquests dos àmbits públics, Santpedor també té dues afectacions de propietat privada que han hagut de fer el mateix tràmit de presentar la valoració econòmica de perjudicis. Es tracta del Mas Lladó i la font de Llussà.

(http://www.vilaweb.cat/noticies/lajuntament-de-santpedor-reclama-a-iberpotash-6-meur-per-la-salinitzacio-de-les-aigues-del-poble/)

EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ACTIVITAT MINERA DEL BAGES (PDU)

Tota la documentació  posada a informació pública per  la Generalitat sobre el PDU  és aquí

Montsalat ha presentat una al·legació que trobareu aquí. Sabem que l’AAVV de la Rampinya també,  Aquí sota teniu la nostra:

Generalitat de Catalunya

Departament de Territori  i  Sostenibilitat

Avinguda de Josep Tarradellas, 2-6 08029  Barcelona

 

Assumpte: Al·legació al Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages

Alguns membres d’aquesta Plataforma, entre ells els sotasignats, l’any 1997 ja van promoure l’inici de la investigació per presumpte delicte ecològic de contaminació de les aigües  que va assumir la Fiscalia de Medi Ambient  del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el grup de Medi Ambient  dels Mossos d’Esquadra. No obstant, la sentència penal no ha estat ferma fins el   2016 , després de gairebé vint anys, condemnant l’empresa, com era evident.

Que, igualment, han visitat,  GAIREBÉ TOTS els Consellers de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i molts dels seus Directors Generals,  demanant que es posi aturador a un disbarat tan gran. També han participat amb la major bona voluntat en totes les taules rodones, processos participatius, xerrades i discussions allà on han pogut.

La darrera participació oficial ha estat en les discussions al voltant d’aquest PDU de la mineria, que ja parteix d’una opció com a mínim discutible ( considerar l’empresa d’utilitat pública) i que  es mostra limitat en les seves competències i el que se’n pot esperar (vegeu la diapositiva 11, elaborada per la DG de Qualitat Ambiental, que s’adjunta) , tota vegada que no aborda els temes essencials i ja exigits per diferents sentències:  produir amb residu 0, fer un pla de restauració dels runams validat per experts i amb mesures que demostrin que és efectiu, i l’exigència d’una fiança que es correspongui amb el dany que ja ha comès i que encara cometrà aquesta sal abocada sense protecció al costat del riu(vegeu les imatges de l’Institut Cartogràfic de Catalunya en diferents èpoques
que també s’adjunten)

Perquè ens sembla del tot indiscutible  que aquesta manera d’explotar la potassa del subsòl no només consisteix  un disbarat ecològic de grans proporcions sinó també la creació d’un deute de país, ja que hem  permès que una multinacional  tregui beneficis, no pagui el que contamina i , possiblement, marxi sense pagar la despesa que continuarà generant fins que no es restaurin runams i aqüífers.

Per tant, com a Plataforma Prou Sal, ens sentim desatesos pel nostre govern, considerem el PDU un pedaç que no arregla ni aborda el fons de la qüestió, i anunciem que ens veurem obligats a recórrer  a la Unió Europea en contra del nostre propi govern, cosa que ens sap molt greu.

Signatures

CORNELLÀ APROVA UNA MOCIÓ SOBRE LA SALINITAT

AQUESTA MOCIÓ, aprovada al Ple de l’Ajuntament de Cornellà del  25/11/2016

  • exigeix un pla de restauració real dels RUNAMS DEL BAGES.
  • exigeix  una xarxa d’indicadors del nivells de salinitat en pous, aquífers i en el propi riu.
  • ….

MOCIÓ SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE SALINITAT DE LES AIGÜES DEL LLOBREGAT I DELS SEUS AQÜÍFERS.

Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages (1925), els perjudicis per als usuaris de les aigües situats riu avall van ser immediats. Els afectats ho han estat denunciant durant dècades a les administracions responsables en cada cas i reiteradament fins l’actualitat, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), on un 40% de l’abastament d’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat (uns 2.2 M/h).
Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la vall baixa del Llobregat on hi han els pous d’extracció d’aigua, cabals que van ser reforçats amb la construcció en el terme de Sant Joan Despí d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) l’any 1955, ampliada el 1963, que capta aigües superficials, les tracta i amb elles abasteix la RMB.
El primer col·lector de salmorres (1968), que transporta els residus salins des de Cardona i Balsareny fins al mar, en el seu moment va treure pressió al greu problema que pateixen les aigües del riu Llobregat. Però des de fa uns anys (1995), el col·lector es troba al límit de capacitat (des dels seus inicis el col·lector s’ha trencat unes 550 vegades), salinitzant l’aqüífer i perjudicant les activitats agrícoles, així com la mateixa fauna i flora del riu. Per a resoldre el problema de la salinitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va ampliar el col·lector de salmorres en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona fase d’ampliació del col·lector d’Abrera a Castellgalí.
Malgrat tot, el problema de la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de les aigües de boca de les poblacions de la RMB. Per un costat s’estan ampliant les extraccions de minerals salins a Súria amb el nou projecte Phoenix i amb el projecte de producció de sal Vacuum (sal molt pura).
Aquesta ampliació de l’activitat agreuja el problema ja existent dels més de 80 milions de tones de residus sòlids, majoritàriament de sal sòdica, que al llarg dels anys (1958-2016) s’han acumulat a cel obert. Des de l’any 1998 l’actual concessionària, l’empresa Iberpotash del grup Dead Sea Works, ara anomenada ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL) Iberia Súria & Sallent, segueix dipositant de moment unes 5.000 Tm/dia en els gegantins runams situats a Súria (Fusteret) i Sallent (Cogulló). Hi ha el projecte de tancar l’explotació a Sallent i traslladar-la a Súria amb el personal i transport dels residus de Sallent a l’abocador de Súria, i així es preveu fer desaparèixer el runam de Sallent en uns 50 anys amb una segona planta de sal Vacuum a Sallent.
Les respostes d’actuació en origen no han estat suficients per assolir els resultats necessaris, tant per recuperar una bona qualitat de les aigües del Llobregat com per actuar sobre aquests residus sòlids acumulats; els programes de restauració dels runams previstos en el PDU aprovat per la Generalitat l’any 2006, que afecten unes 100 Ha, s’han incomplert. Per aquest motiu el 13 de novembre de 2015 la Generalitat i ICL Iberia van signar un nou conveni per a l’elaboració d’un nou PDU.
La manca de solució en origen a la salinitat de les aigües, els perjudicis que representa tant per al subministrament d’aigua potable com per l’impacte sobre el medi ambient aigües avall de Súria i Salent, fan que la societat civil, tant entitats com particulars, davant la inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa, han denunciat judicialment l’impacte generat per l’abocament i dipòsit dels residus salins. Fins ara s’han aconseguit quatre sentències fermes en l’àmbit contenciós i una en l’àmbit penal:
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d’11 d’octubre de 2011, contra el programa i la fiança de restauració dels abocaments a Sallent, que
obliga a fer un nou programa de restauració d’aplicació immediata i que la fiança de restauració sigui proporcionada al cost real de restauració de l’entorn modificat per les muntanyes de runams salins. Aquesta resolució judicial fou confirmada per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 4 de gener de 2013.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 16 de juliol de 2013 en el contenciós contra el POUM 2010 de Sallent, impulsat per l’Associació de Veïns de la Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la la clau 19 del POUM de l’àrea d’abocament de residus miners.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 15 d’octubre de 2013 en el contenciós contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny, impulsat per l’Associació de Veïns de la Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la l’autorització ambiental per incompliment urbanístic i per ignorar l’impacte ambiental, i prescriu un nou programa de restauració d’aplicació immediata, amb una fiança de restauració proporcional al cost real. Aquesta sentència fou declarada ferma per la sentència de setembre de 2015 del Tribunal Suprem.
– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 18 de febrer de 2014 en el contenciós contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar abocaments salins, impulsat per l’Associació de Veïns de La Rampinya/Montsalat, per la qual s’anul·la la resolució de l’Ajuntament de Sallent de 18 de juliol de 2008 que es negava a obrir un expedient de protecció de la legalitat urbanística a l’àrea del runam del Cogulló. La resolució judicial obliga a l’aturada dels abocaments i la necessitat de restablir la realitat física alterada.
– En l’àmbit penal, l’any 1997 es van iniciar diligències a instàncies de la fiscalia que finalment conduïren a la sentència del Jutjat Penal de Manresa de 19 de desembre de 2014 per la qual es condemnà Iberpotash i 3 exdirectius pel delicte de salinització d’aigües de Sallent, Santpedor, Callús i Súria. La resolució judicial imposa penes de 2 anys de presó i multa per a cadascun dels 3 acusats i obliga solidàriament a indemnitzar propietaris, a pagar les costes del procediment, a controlar completament els lixiviats contaminats dels runams salins de Sallent i Súria i a assumir el cost de la recuperació ecològica dels punts de salinització fins a retornar als valors de salinitat anteriors a l’existència dels runams. Aquesta sentència fou ratificada en part per una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de març de 2016 que condemnà Iberpotash i tres dels seus directius per delicte ecològic per haver salinitzat les aigües, rebaixant la condemna a cinc mesos de presó atenyent a dilacions indegudes del procés i a un aclariment posterior en el càlcul de la pena.
– També en l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es van obrir noves diligències d’investigació.
A aquestes actuacions judicials cal afegir els dos expedients oberts per la Unió Europea a l’Estat espanyol:
– A la DG de Medi Ambient (2014-4044, España) per vulneració del principi de qui contamina, paga.
– A la DG de la Competència (SA.35818-Iberpotash) per ajuts il·legals.
Amb aquests antecedents existeixen prou evidències de la salinització de les aigües del riu Llobregat causada segons reiterades disposicions judicials pels sistemes d’explotació de les mines de potassa, pel dipòsit dels runams salins i per la manca de restauració del medi ambient. Aquestes actuacions posen en perill els aqüífers i les aigües del Llobregat que abasteixen bona part dels municipis del Baix Llobregat i de Barcelona, a la vegada que dificulten i encareixen els sistemes de potabilització de l’aigua de boca.
Una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua, així com la de tenir cura de la salubritat pública, tant si es fa per la via d’una gestió directa o municipal, com la indirecta per la via de concessió del servei, com és el cas de la SGAB. Cornellà s’abasteix de les aigües subterrànies que guarda la zona deltaica, amb pous oberts en bona part en el nostre terme municipal, i de les aigües superficials del riu que són tractades a l’EDAP de Sant Joan Despí. És per aquest motiu que, tant per tractar-se d’una competència municipal, com pel fet que les aigües que abasteixen Cornellà deriven del sistema del riu Llobregat, l’Ajuntament de Cornellà ha de vetllar per la qualitat i salubritat de l’aigua que abasteix la població.
Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic de les actuacions exposades, traslladem al Ple els següents:
ACORDS
Primer.- Manifestar la preocupació d’aquest Ajuntament per la problemàtica de la salinització de les aigües del Llobregat i dels seu aqüífers derivada del sistema d’explotació i gestió de les mines de Súria i dels runams salins de Súria i Sallent, que posen en perill la salut pública, encareix el cost de l’aigua pels processos de dessalinització que cal aplicar i causa un perjudici al medi ambient, tal com reflecteixen les resolucions judicials hagudes fins a aquesta data.
Segon.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que:
– exigeixi a l’empresa Iberpotash la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions dels residus de sal acumulats sobre el territori.
– exigeixi que el pla de restauració inclogui la instal·lació d’una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el mateix riu a efectes de poder un seguiment real i públic dels índexs de salinitat, a fi de poder avaluar l’efectivitat dels plans de restauració.
84
– exigeixi a l’empresa Iberpotash que qualsevol abocament de runam en el futur es faci en les condicions adequades a fi de complir amb totes les normatives de seguretat necessàries per a aquest tipus de residus, l’incompliment de les quals pugui comportar, si fos el cas, la paralització temporal o definitiva de l’activitat extractiva.
– informi a l’Ajuntament del procés d’elaboració del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages a fi que, si escau, per si mateix o per mitjà d’altres instàncies, pugui vetllar per un pla efectiu d’eradicació de qualsevol procés de salinització de les aigües del riu Llobregat en el futur.
– exigir la realització d’un anàlisi químic d’aquestes aigües abans de Súria i exigir la mateixa qualitat química (referent a la concentració de sals minerals dissoltes) una qualitat d’aigua igual a la de les aigües que transcorreixen pel riu Llobregat abans ò per sobre de Súria i de les mines de potassa.
– demanar a la Generalitat de Catalunya que l’ACA torni a injectar aigua depurada als aqüífers del Delta del Llobregat per frenar la intrusió marina i la conseqüent salinització de l’aigua, als mateixos nivells que feien abans de l’aturada d’aquestes injeccions al juny del 2011 per qüestions econòmiques.
Tercer.- Instar a l’AMB, responsable de gestió del servei que presta l’empresa publicoprivada Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA, a informar a aquest Ajuntament de quins han estat en els darrers cinc anys els índexs de salinitat, abans i després de la depuració, de les aigües que es subministren a la població de Cornellà i, en general, a la regió metropolitana.
Quart.- Comunicar aquesta resolució a la Generalitat de Catalunya, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la DG de Medi Ambient i a la DG de la Competència de la Unió Europea.

VOTACIÓ DE LA MOCIÓ RESULTANT
Sotmesa a votació la moció, és aprovada per unanimitat dels assistents.

Cornellà de Llobregat, vint-i-cinc de novembre de 2016.

 

 

 

Xerrades salades, novembre 2016

Divendres 18, l’Elisenda Rovira i l’Isaac Vilalta ens van parlar de l’Anuari de Silencis Mediàtics, de què vol dir fer periodisme avui i de quina manera subtil hi ha veritats que no apareixen als mèdia.
Vam quedar agraïts per les seves explicacions i ens van ajudar a saber parlar i conèixer millor les mentides i mitges veritats que propaga  Iberpotash, el Gegant de la Sal

Imatge inserida 1

Dissabte 19, a l’Ateneu Rocaus, a les 18, la Blanca Bayas, de l‘Observatori del Deute en la Globalització, ens va explicar  com estan preparant un judici popular a la Plataforma Castor   promogut  des de l’ODG i vam parlar de les diferències i semblances amb el judici popular que vam celebrar el novembre 2015 a Manresa acusant  ICL-Iberpotash

Imatge inserida 2

18 i 19 de novembre 2016: Dues xerrades a Sallent

El que semblava impossible està passant: Tanca l’extracció a Vilafruns i pararan aviat d’abocar runam al Cogulló. Per altra part, el Pla Fènix promogut per ICL- Iberpotash i el PDU de la mineria del Bages,  per la Generalitat, es presenten com la solució als problemes generats per la mineria. Moltes sentències ,unes ja fermes i altres en procés exigeixen compliments d’aspectes concrets.

  • Realment, com està el tema? Quina situació tenim? Què està passant? Com estan els dos grans problemes: el Pla de restauració del runam del Cogulló i produir potassa i sal amb residu 0?
  • Què diu el PDU? Per què servirà? Què es deixa a la cistella? I el Pla Fenix?
  • Com estan els expedients oberts a ICL- Iberpotash a la Unió Europea? I les sentències? Es compleixen o no? Per què?
  • Què fa ProuSal? Ha servit per alguna cosa el judici popular? Com està la moció a l’ajuntament de Barcelona? Quines noves accions estan previstes? I Montsalat?
  • I també.. dimissions a ICL. Què està passant?
Estem preparant dues xerrades a Sallent:

Una, a la sala Vilà Valentí, el dia 18 de novembre a les 20, que protagonitzarà el grup de periodistes Ramón Barnils, que fa poc ha editat per tercer any l'”Anuari dels silencis mediàtics” amb un apartat sobre ICL- Iberpotash. redactat redactat pel periodista Isaac Vilalta  i altres temes. Podeu donar-hi un cop d’ull aquí.

La segona, al Rocaus, el dia 19  de novembre a les 19, on l@s promotores del judici popular a la Plataforma Castor , de la ODG, ens explicaran com està el tema, buscaran paralel·lismes entre el judici que vam celebrar a la Plana de l’Om el passat novembre i el que ell@s estan promovent
Us hi esperem i esperem també que ens ajudeu a fer-ne difussió
Extret de les imatges i comentaris de “la mòrfia“, una perla:
paraiso-minero

El Jutjat Penal emet una resolució d’execució de la sentència que condemnava tres exdirectius per un delicte ambiental

El jutge dóna a Iberpotash mig any per dir com descontaminarà pous i aqüífers

El magistrat del Jutjat Penal número 1 de Manresa insta l’empresa Iberpotash que presenti en un termini màxim de sis mesos “un pla d’execució concret” que defineixi les mesures que emprendrà per recuperar els pous i aqüífers contaminats per l’activitat de l’empresa minera, molt concretament pels lixiviats dels runams salins del Cogulló (Sallent) i el Fusteret (Súria). És una exigència que el magistrat expressa en una resolució dictada aquest mes de setembre com a procediment d’execució de la sentència que va condemnar tres exdirectius i, subsidiàriament, l’empresa per un delicte ecològic. En concret, perquè en el període entre el 1997 (quan es va presentar la denúncia) i el 2003 (quan es va tancar la investigació) es va considerar demostrat i constatat que hi havia hagut una contaminació per salinització de pous i cursos d’aigua que encara estan afectats.

Es tracta d’una sentència que es va dictar en primera instància el desembre del 2014 -el mateix mes que hi va haver el judici- i que va passar a ser ferma el febrer d’aquest any, quan l’Audiència de Barcelona la va ratificar -quan va resoldre un recurs presentat pels condemnats-, tot i que va rebaixar les penes als tres exdirectius. Sí que va mantenir, però, la condemna de delicte ecològic i de reparació de danys causats.

Segons consta en la resolució d’execució, el jutge considera que un termini inferior als sis mesos “podria comportar la presentació d’un deficient pla d’execució, amb possibles omissions de detalls i concrecions, atesa l’extensió de la zona que s’ha de recuperar”.

Segons el magistrat, aquest pla “haurà de determinar les mesures que s’encarregaran i es costejaran per procedir a l’efectiva detenció i paralització dels vessaments de lixiviats contaminants de les aigües procedents dels residus salins dipositats als runams actius de les seves instal·lacions”, així com “les mesures necessàries per mantenir l’equilibri ecològic pertorbat, amb l’establiment de terminis a complir en aquesta fase d’execució”.

També exigeix que en les mesures “s’haurà de proposar la manera d’evitar que els lixiviats dels dipòsits salins segueixin entrant a les aigües subterrànies i, en conseqüència, com s’evitarà aquesta situació”, i una “proposta de restauració per eliminar l’elevada salinitat dels pous, fonts, torrents i rius referits” en la sentència (vegeu desglossat). En aquest sentit, la resolució encomana, per una banda, a l’Ajuntament de Santpedor que en el termini d’un mes presenti una relació detallada “dels perjudicis econòmics causats per la impossibilitat del seu ús per a consum públic provocats per l’elevada salinitat de les aigües subterrànies d’aquesta població”.

De l’altra, també habilita el cos d’Agents Rurals perquè en el termini de dos mesos elabori un atestat “en què siguin identificats els propietaris dels pous i fonts particulars relacionats [a la sentència], i se’ls requereixi perquè acreditin o justifiquin els perjudicis econòmics soferts en cada cas per la pèrdua” d’aquests abastaments.

A partir del pla d’execució i dels atestats requerits, es confeccionarà “un informe pericial per quantificar les responsabilitats civils corresponents”.

Tal com ja va informar aquest diari el febrer passat, la sentència deia textualment que “es va comprovar la negativa influència dels lixiviats generats pel runam principal d’Iberpotash a Súria sobre el seu entorn, pel fet que no estava degudament condicionat pels acusats per evitar que aquells [els lixiviats] sortissin lliurement i sense cap autorització administrativa cap a l’exterior amb la presència, a més, de restes dels compostos orgànics volàtils”.

Segons els magistrats, “aquest risc greu d’afectació a les aigües continentals no resulta només de l’augment de la salinitat provocada pels lixiviats salins que sortien lliurement del gran runam”, sinó també “per la presència d’aquests referits compostos orgànics volàtils utilitzats en el procés productiu i detectats clarament” en diferents punts on es van fer recollides de mostres.

David Bricollé, Regio7. 30.09.2016

Iberpotash, farem salat

  • “El símptoma es diu escalfament climàtic, però la malaltia es diu capitalisme”

    Jorge Riechmann

    Sovint un sol conflicte pot fer de mirall del país que som. A vegades una sola causa pot revelar-nos com rutllem encara. Hi ha sempre la versió oficial -oficiada pels oficials del sistema- però sempre hi ha l’altra cara de la Lluna. Mai hi ha història sense contrahistòria: la que s’imposa des de dalt, la que resisteix des de baix. Si alguna cosa ensenyava a aprendre l’enyorat Xavier Vinader era a preguntar tres cops i a no conformar-se mai amb la primera resposta del poder. Preguntar, repreguntar, contrapreguntar. Fins que la realitat surés, malgrat que fos salada i del tot decebedora. És el que passa amb tot el que envolta l’empresa Iberpotash. Llei del silenci, maquillatge impossible i relacions triangulars -diner, política, mitjans- de poder. Fractura ecològica i factura social, els fets són el que són i no els que proclama la televisió, malgrat la lluita veïnal, social i ecologista que fa dues dècades que ho denuncia, en la solitud de la dignitat. A pams, que la muntanya de runam salí fa pujada. I molta. Com la factura que paguem entre tots.

    Fets, no paraules. La salinització del riu Llobregat és d’una evidència empírica i científica tan indiscutible com antiga. Metàfora nacional: som un país que dessalinitza rius… d’aigua dolça. El procés continuat -passat i present- de contaminació salina afecta rius, torrents i aqüífers, compromet l’agricultura, i afecta les persones. Fins i tot la Generalitat, quan Europa pregunta, li respon acreditant “el notable impacte que té en el medi ambient en general i, en particular, en els recursos hídrics de la conca del Llobregat […] la contaminació salina de les aigües superficials i subterrànies, que està provocant nombrosos problemes i afectant la qualitat de l’aigua per al consum humà”. Ja saben, tot poder afirma en privat el que nega en públic: els rigors roïns d’un cinisme hipòcrita.

    Sentències, no acusacions. Poder del diner i diner del poder, un editorial de la revista corporativa d’Iberpotash -membre de l’executiva de Foment- alertava d’acusacions falses. Surrealisme tràgic, centrem-nos, doncs, en les inapel·lables sentències fermes: les de l’Audiència de Barcelona, les del TSJC, les del Tribunal Suprem. Les que acrediten la contaminació, certifiquen l’omissió -desídia i inanició- de protecció de l’entorn, condemnen directius a presó i ordenen retirar la muntanya de sal de Sallent. Inquieta saber que l’acord entre Generalitat i empresa és que el runam salí serà retirat abans de l’any… 2065. D’aquí 50 anys i sense esclarir, mal averany, qui ho pagarà.

    Deutes, no beneficis. De negoci privat i factura pública, l’estimació de la UE -gens sospitosa d’anticapitalisme- sosté que un 92% del cost de reparar la contaminació és públic. La despesa pública de l’ACA i, entre d’altres, el col·lector de salmorres que arriba a la Mediterrània ens ha costat, pel cap baix, 300 milions d’euros. La planta dessalinitzadora d’Abrera ens surt a 3 milions cada any per poder abastar Barcelona d’aigua de beure. Fins i tot va caure un barri sencer, el de l’Estació, que va haver de ser reallotjat -300 famílies- i ens va costar 100 milions més. Aleshores la responsable era Potasses del Llobregat, comprada després per una Iberpotash que endeuta un país sobreendeutat.

    Guerra, no pau. Per si no fos prou, de cirereta, l’injust teló de fons de Palestina. Perquè Iberpotash, empresa de matriu israeliana, contribueix a finançar la guerra i és còmplice directe del règim d’apartheid dels territoris ocupats palestins. Paga i promou -programa Apadrina un Soldat- les polítiques colonials, expansionistes i militaristes israelianes.

    Anuncis, no notícies. Tota propaganda vulnera el dret a la informació, però si es cola com a notícia en un mitjà públic, frega la vergonya. El divendres 10 de juny a l’Ajuntament de Barcelona es van presentar les conclusions de la Plataforma Prou Sal i BDS Catalunya sobre l’activitat d’Iberpotash. Tota la premsa hi era convocada. TV3, la nostra, no hi va assistir: no ho discuteixo. Al TN migdia no en van dir res. Al de la nit, sí: una contrapeça, però dedicada íntegrament a lloar l’empresa. Ni piu de la denúncia de Prou Sal. M’encantaria veure, entre bambolines, com es va confegir aquella peça (des)informativa. La fàcil metàfora tèxtil és que qui informava, a peu de mina, ho feia amb l’armilla posada d’Iberpotash. I per alguna cosa deu ser que l’ Anuari dels silencis mediàtics del Grup de Periodistes Ramon Barnils incorpora el cas d’Iberpotash i el runam salí com un dels casos destacats.

    En tot plegat, falta la pregunta d’or. Què ha fet la Generalitat, la conselleria, el Govern? Bé, som-hi, que n’hi ha per llogar-hi cadires. Primera, concedir el 2008 una llicència ambiental pel runam, decretada il·legal: no riguin gaire, que la va concedir un conseller ecosocialista del tripartit. Ecologistes de debò. Segona, el novembre passat compareixien al costat dels directius d’Iberpotash Santi Vila i Felip Puig, Govern en funcions, per decretar per decret l’activitat de l’empresa com “d’interès públic” #oletu. Després d’aquell anunci encara arribarien dos expedients oberts per la UE contra la Generalitat: una per contaminació i l’altra per ajuts públics il·legítims (7,9 milions d’euros). I al febrer l’Audiència de Barcelona condemnava Iberpotash a pagar la necessària recuperació ecològica. Mentrestant, el nou PDU de la mineria del Bages anuncia perillosament que se seguirà posant el territori al servei de l’empresa. Com cou que no n’aprenem.

    La broma de mirar a una altra banda, de riure-li les gràcies a les multinacionals, pot sortir encara més cara si tot acaba, com és previsible, en multes milionàries imposades per la UE. És sabut que les tensions entre indústria extractiva i qualitat de vida, sindicalisme i ecologisme, no són noves. Però caldrà anar obrint el debat sobre un business friendly que també trinxa el país. Iberpotash: contaminació cronificada, deute públic derivat i complicitat amb la sorda guerra llarga a Palestina. Com en el procés, de l’únic que podem estar satisfets és de tenir veïnes i veïns que resisteixen i no defalleixen.

    Finalment: Iberpotash, raó d’estat? Raó de mercat? Línia vermella? Per què? Si no és demanar gaire, que diria Martí i Pol, esperem no fer salat. I que, en un país normal, en la República que vindrà, cada dia es protegeixi el territori per a les generacions futures, on qui contamini pagui i on sempre siguem còmplices de la pau. Mai de la guerra. Sigui contra l’aigua, l’entorn, els veïns o els palestins.

    David Fernàndez 18/06/2016 18:49

Memòries salades d’una lluita política

Més enllà del litigi amb l’empresa Iberpotash, el conflicte socioambiental que es viu al Bages amb les mines de potassa i la salinització del riu Llobregat compta amb gairebé un segle d’història. En aquest article, s’analitza en vista dels esdeveniments actuals.

riu-de-gent

Poc abans de l’estiu, representants de la plataforma ciutadana Prou Sal i de BDS  Bages es van desplaçar a Barcelona per reunir-se amb la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de la ciutat. L’objectiu de la visita era presentar les conclusions del judici popular a l’empresa minera
Iberpotash, celebrat a Manresa el novembre de 2015, i demanar la implicació del consistori barceloní en les causes judicials obertes.

La restauració dels runams de residus salins resultants de l’explotació de les mines de potassa, així com la salinització dels aqüífers i les aigües del riu Llobregat, consumides a l’àrea metropolitana de Barcelona, ha originat diferents processos judicials des de finals dels anys 90. Actualment, ja hi ha diverses
sentències fermes, entre les quals trobem una condemna penal contra directius de l’empresa per haver comès un delicte ecològic. A més, la Unió Europea manté oberts dos expedients contra l’Estat espanyol que estan directament relacionats amb l’explotació d’Iberpotash: un d’ells investiga possibles ajudes illegals; l’altre, la vulneració del principi de qui contamina paga.
Després de la reunió, Janet Sanz, representant de l’Ajuntament barceloní, va anunciar que cercarien maneres de donar visibilitat a les reclamacions de les entitats bagenques. La reunió i la posterior roda de premsa van tenir un ressò
mediàtic escàs, com acostuma a passar amb certes notícies relacionades amb l’empresa. Iberpotash és una de les protagonistes de l’Anuari Media.cat dels silencis mediàtics de 2016. En qualsevol cas, més enllà de l’agitada actualitat, resulta difícil trobar un conflicte socioambiental amb una història més llarga que
aquest al territori català. Les plataformes Prou Sal i Montsalat han protagonitzat la lluita durant el segle XXI, en bona part des de l’adquisició de les mines per part d’Iberpotash l’any 1998 i la ulterior expansió de l’activitat. Però, a finals de la dècada dels 70, la Marxa del Llobregat, impulsada pel Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat, ja havia denunciat la salinització dels rius. Fins i tot abans dels 40 anys de dictadura i de la Guerra Civil, alguns militants destacats de la CNT van jugar un paper central en el moviment que, durant els anys 30, va
denunciar la degradació dels rius Llobregat i Cardener.
Els orígens de l’explotació

L’activitat minera, iniciada durant els anys 20, va ser denunciada per primera  vegada per impurificar les aigües dels rius el 1926. Però va ser l’obertura democràtica de la Segona República el que propicià un debat ampli, tant a la premsa com al Parlament, sobre com es podia compatibilitzar l’expansió de
la mineria potàssica amb el manteniment de la qualitat de les aigües i la conservació de la natura. L’any 1933, el Parlament de la Generalitat republicana va aprovar una moderna llei de salinitat per unanimitat i les diferents empreses mineres aleshores existents al Bages van ser multades repetidament per excedir
els límits establerts. Tot i així, la salinització del subministrament de Barcelona va créixer de manera alarmant.
Militants de la CNT, com el geòleg Albert Carsí, van divulgar el problema a les pàgines de Solidaridad Obrera i van participar de les protestes. L’any 1934, Carsí va presentar la conferència “La lluita per l’aigua” a l’Ateneu Enciclopèdic Sempre
Avant, situat al carrer Riego del barri de Sants. Poques setmanes després, ell mateix va encapçalar una sortida organitzada pel mateix ateneu que incloïa un viatge al Bages per visitar les mines de Cardona. L’any següent, al costat d’Àngela Graupera (escriptora i membre de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista) i del jove doctor anarcosindicalista Fèlix Martí Ibàñez, Carsí va presidir un “míting monstre” contra la impurificació de les aigües del Cardener i el Llobregat al Kursaal de Manresa.
El mateix any, el Laboratori Municipal de Barcelona va advertir l’Ajuntament del risc que l’aigua del Llobregat esdevingués massa salada per beure, en un moment en què la ciutat encara no transvasava aigua del Ter i la tecnologia existent no permetia la dessalinització. La controvèrsia, àmpliament comentada a la premsa, va fer les delícies dels setmanaris satírics. Els mai innocents redactors de  l’Esquella de la Torrat xa culpaven “la potassa de Súria” d’embrutar els rius, aclarint després que es referien a l’empresa concessionària de les
mines. Des de les pàgines de La Publicitat, il·lustradors com Apa –Feliu Elias– imaginaven una ciutat futura en què caldria beure l’aigua amb màscara.
Canvis estroncats amb la guerra
La voluntat política del govern de la Generalitat es manifestà amb l’establiment d’una xarxa de control de la qualitat de les aigües. També s’inicià la redacció d’un projecte de canal collector que havia de recollir les salmorres que les mines vessaven als rius i portar-les fins al mar. El projecte va ser inclòs al pla d’obres de la Generalitat, però va topar amb l’obstacle del finançament.
“Si això ho hagués fet un extremista –clamava L’Esquella de la Torratxa el març de 1935, en referència als vessaments–, tot seria parlar dels estralls del  comunisme i de l’escola laica.
Abans dels 40 anys de dictadura, alguns militants de la CNT van jugar un paper central en el moviment que va denunciar la degradació dels rius Llobregat i  Cardener. Ja el 1935, el Laboratori Municipal de Barcelona va advertir l’Ajuntament del risc que l’aigua provinent del Llobregat esdevingués massa salada per beur.

Podeu llegir l’ article complet de Santiago Gorostiza  (@sgoros  historiador, un dels autors del llibre ‘Rius de Sal’ (Edicions del Llobregat, 2015) ) a  LaDirecta, núm 414