Un recurs utilitzat algunes vegades per tal de demostrar un afirmació matemàtica és la reducció a l'absurd, és a dir, assumint com a cert justament el contrari d'allò que volem demostrar, en obtenir un resultat contradictori (absurd) podem concloure que el plantejament és fals i per tant, la hipòtesi inicial contrària serà certa.

Durant més de dos anys, Generalitat (Medi Ambient, Energia i Mines), l'Ajuntament de Sallent i Iberpotash han actuat anant de bracet, en la direcció d'ignorar l'estudi de l'UPC, que quantificava la reintroducció del nou runam generat al Cogulló en uns 15 Milions d'€ anuals. Aquesta reintroducció, cas  de portar-se a la pràctica, hagués començat a canalitzar la desaparició total dels runams, sumada a l'activitat de la planta de valorització de sal de Cardona, en un futur no gaire llunyà. Argumentant el cost excessiu de la solució i la “protecció” dels llocs de treball amb que Iberpotash feia xantatge a la nostra societat, s'ha matat el temps parlant i s'ha  malbaratat gran quantitat de recursos només per perpetuar la gestió empresarial prepotent i agressiva (amb el medi ambient, amb els treballadors, amb la societat) d'Iberpotash. El més trist, aquest menyspreu per les persones i aquesta avarícia infinita avalats i finançats per les nostres administracions en plena crisi.

Aquesta gestió empresarial prepotent i agressiva, apadrinada per les administracions, van fer que el 2008 Iberpotash tanqués l'any amb 118 Milions d'€ de beneficis nets, per goig i pompa mediàtica de tots ells.

Aquesta gestió empresarial prepotent i agressiva, apadrinada per les administracions, han fet que actualment, tot i tenir controlat d'entrada, pràcticament tot el mercat europeu, les vendes d'Iberpotash hagin caigut en picat, degut a l'irrupció al mercat de competidors canadencs, que tot i comercialitzar el mateix producte i tot i haver de travessar l'Atlàntic, li han pogut arrabassar aquesta hegemonia.  

Aquesta gestió empresarial prepotent i agressiva, apadrinada per les administracions, ha portat a la situació actual, quan Iberpotash anunciava un inminent ERO per a uns 900 treballadors durant 6 mesos, és a dir, pràcticament una aturada total, és a dir, a un peu del tancament.

Si Iberpotash tanca portes, ens quedem amb un pam de nas, amb runams, aigua salinitzada i sense treballadors.

Si la hipòtesi inicial era la solució activa de retirada de runams, la consumació de la hipòtesi oposada, orquestrada per Iberpotash, Generalitat i Ajuntament ens ha conduït a una situació perillosa i trista per a gairebé tots nosaltres, ens ha conduït a una situació d'absurd.

Continuant amb les reflexions sobre la notícia apareguda a Regió7 “L´obra per tapar el runam de Vilafruns acapara la inversió del Govern al Bages. El cobriment de la muntanya de residu, amb 6,3 milions, absorbeix el 10% del pressupost del 2010”.

Com tots sabem, sense entrar en detalls, aquest projecte neix a l’entorn de la plataforma Montsalat(http://www.lasequia.org/montsalat/, l’entrada del dia 12.12.2006 : Opinió de Montsalat sobre el projecte d’ampliació del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat), que denuncia la salinització de Llobregat i el Cardener des del 1997, que va aconseguir amb els seus esforços una denúncia del Fiscal de Medi Ambient  l’any 2003, denúncia que cap sr. jutge no ha pogut tirar endavant en tot aquest temps (els camins del poder són inescrutables?), que va realitzar una denúncia al Parlament Europeu, és clar, desestimada (els camins del poder són...) i que ha recollit una dilatada mostra d’analítiques que demostren empíricament que la salinització de Llobregat i Cardener és realment fruit de la mineria i no pas a “efectes naturals” com defensa Iberpotash. Dic tot això, sense voler entrar en massa detalls, per il·lustrar el convenciment que una proposta tan “superficial” (mai millor dit) com la de tapar un runam, pensem, neix de la bona intenció, de la mateixa voluntat possibilista de que se’ns ha acusat a Prousal diverses vegades. El dilema rau en la pregunta “fins a quin nivell baixem el llistó”?.

Inicialment vam respondre a aquest projecte de forma emocional, en l’article “Tapem les vergonyes”. Més tard i a petició nostra, per allà el Gener del 2008, la gent de Montsalat i en Ricard Planas, un dels enginyers que han desenvolupat el projecte, van ser tan amables de venir a explicar-nos-en els detalls, amb “pels i senyals”.

La idea és cobrir el runam amb vàries capes d’aïllants, tècnica assajada en altres llocs d’Europa . El punt a favor seria que, ben fet , s’aïllaria el runam de la pluja i del fenomen de l’ higroscòpia (efecte pel qual, la sal acumulada a l’intemperie absorbeix l’ humitat ambiental i va “suant” salmorra encara que no plogui). Les dificultats tècniques principals són:  1.No s’ha provat amb superfícies tan “grans” com el runam de Vilafruns. 2.Per poder-ho “muntar” les pendents han de ser molt suaus. Per altra banda, el fabricant de l’aïllant afirma que aquest pot resistir prop de 100 anys, però en garanteix 50 per escrit.

Sembla que si Vilafruns dóna problemes per superfície i pendents, aquest projecte no és aplicable als runams de major envergadura (com aconseguir que el runam del Cogulló tingui un pendent suau? escampant-lo per tot el Bages?), que per molt bona voluntat que s’hi posi, té una incidència mínima en el problema de la salinització de l’aigua, i que l’únic benefici que comportarà serà de propaganda “barata” pels polítics, en el sentit de “ei! que ja estem fent coses!” , per només, aplaçar el problema 300 anys més.

Conclusió: Continuem pensant que es Tapen les Vergonyes i prou (que els polítics ho hagin acceptat ens ho confirma). Hem de continuar lluitant.

La setmana passada apareixia a Regió7 la notícia “L´obra per tapar el runam de Vilafruns acapara la inversió del Govern al Bages. El cobriment de la muntanya de residu, amb 6,3 milions, absorbeix el 10% del pressupost del 2010”.

Així d’entrada, aquest simple titular ens mostra de forma evident que la línia que segueix l’administració és la d’ ajornar la solució. Ni que la UPC ens demostri que econòmicament és possible capgirar la situació, recordeu el famós estudi vilipendiat per Energia i Mines, on es deia que amb uns 15 Milions d’€ es podia reintroduïr tot el nou runam generat al Cogulló dins la mina, recordeu que la planta de sal de Cardona absorbeix el residu salí generat a Súria i “una mica més” (això ens duria a un horitzó llunyà, però en vies de solució). Doncs no! aquí hi ha coses que no es toquen! la corona... la constitució... Iberpotash...

En el context socio-econòmic que estem vivint, de recessió, d’empreses que tanquen portes cada dia, de l’atur que puja cada dia, dels governs  que l’únic que se’ls acut és finançar els deutes de la banca i rebufar amb diner públic els beneficis de les grans multinacionals estrangeres implantades a casa nostra (permetent EROs a preu de saldo, fent els ulls grossos als grans “petits detalls legals”- recordeu els casos NISSAN, SONY... IBERPOTASH-ICL-... ), la idea que el govern es gasti el 10% de la inversió al Bages en ajornar un problema en comptes d’atacar-lo en origen, tenint a les mans “la solució definitiva” resulta com a mínim trist, indignant, vergonyós. Ni que es financés només amb diner públic (no perdem de vista que aquesta “merda” és privada) l’eliminació del nou runam... què podria costar en total? els 15 Milions de reintroducció + 5 Milions per imprevistos + 15 Milions per altres conceptes (“incentius” per als polítics implicats)...això són 35 Milions en total. LA DESSALADORA D’ABRERA N’HA COSTAT 85!! (sense contar què valdrà mantenir-la ni fer-la funcionar).

Per altra banda, si el 10% són 6,3 Milions aleshores pel 2010 invertiran 63 Milions al Bages...LA DESSALADORA D’ABRERA N’HA COSTAT 85!!  Només inverteixen 63Milions i en tiren 6,3 per cobrir de plàstic el runam de Vilafruns? De fet no. Els gasten per poder dir a l’opinió pública “Ho veieu?, ja estem actuant, el que passa és que tot de cop....no es pot fer... ja sabeu, la crisi...el finançament...”. Certament tot de cop no es pot fer. En menys de 300 anys no són capaços de solucionar res, però... LA DESSALADORA D’ABRERA N’HA COSTAT 85!!

En 50 anys (els “plàstics” ténen garantia del fabricant de 50 anys)  quant ens costarà quintuplicar la quantitat de contenidors grocs (per reciclar tant plàstic)?

Dies enrere tenia amb mi mateix, algunes reflexions encadenades (divagar, en diuen alguns) a propòsit de quin profit real representa per a Sallent, l’explotació minera d’Iberpotash. Intentava fer aquesta reflexió, potser envaït per les primeres guspires d’esperit nadalenc del més “glucosament” irracional, només en termes positius, sense tenir en compte tot el que ja sabem que ens resulta perjudicial d’aquesta relació. Tot plantejat també, només en clau municipal, tribal, quasi nivell National Geographic.

Intentava potser revisar, reinterpretar, redefinir, netejar tot el “marro” emocional sedimentat durant tot aquest temps de lluita sense cap reacció substancial per part de miners, sindicats i universitats en la direcció de trobar una solució conjunta i dialogada, i la patent voluntat d’ ajornar el tema tant com es pugui, per part de les administracions, malgrat tots els “discursos filosòfics fundacionals” (verds, esquerres, ... demòcrates...) que ens vulguin fer empassar amb moltes paraules i actuacions en sentit oposat .

Vaig recordar, que dies enrere, un senyor que treballa actualment a la mina, m’explicava les “ínfimes” condicions de seguretat amb que l’empresa fa treballar a dins les galeries, que actualment hi ha com a molt 50 treballadors de Sallent (la majoria venen des de Súria)... què em deixo? L’immens volum de feina que donen a l’innombrable grup d’empreses establertes a Sallent? Malgrat no voler-ho, va venir una imatge a la meva ment: La d’aquelles colònies d’ultramar, on les grans potències europees plantaven la seva bandera, expoliaven les riqueses naturals, domesticaven unes autoritats aburgesades pel suborn encobert i reiterat i quan hi havia la terra eixuta i erma, plegaven la seva bandera i marxaven a la seva llunyana terra amb les butxaques plenes.

En estan convertint en això, en terra erma, en carn de canó, en indígenes prescindibles vestits amb quatre pells i encara que no vulguem veure-ho, ens deixaran sense recursos ni possibilitat de sobreviure, encadenats a la indústria estrangera, als transvasaments del Roine... i què em deixo? 

• Adhereix-te
• Donatius
• Passa-ho
• Llista de correu
• Més...

• La Bella Dorment es desperta (1)
• Per reducció a l'absurd (31)
• Colònies d'ultramar (1)
• El preu de totes les coses (25)
• Vilafruns... no sé com dir-ho (1)

• Actes i accions
• Els runams salins
• Política
• Mitjans de comunicació
• Varis