Temps
era temps, en una terra mooolt llunyana (o no), hi havia un petit
poble força singular, bressolat per muntanyes de pendents
suaus i acaronat per un riu d’aigua dolça i
transparent... em dec confondre de conte?...bé, continuem.
Prop d’aquest poble de gent tranquil·la i pacient, hi
viva un drac! enorme i terrorífic de contemplar, però...no
us espanteu nens i nenes, aquest drac era vegetarià...bé,
si més no, la major part del dia. Aquest drac menjava fruites
i verdures, això dèia. També dèia que,
perquè la sol·litut no el fés tornar feréstec
i salvatge, li calia una “petita” ofrena, regularment.
Havia acordat anys enrera, amb el rei que vivia lluny d’allà,
a la capital, que cada mes, una doncella del petit poble, veí
del seu cau, aniria a viure amb ell, amb la promesa que cadascuna
d’elles estaria molt ben atesa la resta de la seva vida, i
que es podrien beneficiar dels enormes coneixements que el drac havia
adquirit al llarg de la seva extensa vida. Ningú no tornava a
veure mai més les doncelles. Cal dir que, com que el rei vivia
mooolt lluny, la seva filla, és clar, quedava fora del sorteig
amb que es decidia quina era l’escollida. Els vilatans
acceptaren aquesta situació, resignats i convençuts que
era millor això, que no tenir un drac furiós devastant
la regió.
Seguim fent xerrades per tot el Bages, anem per segon cop a Manresa!
Intervindran
membres de la plataforma per informar sobre l'actualitat dels runams
salins, de l'afectació al medi ambient, de les repercussions
econòmiques, etc.
Quan?
El dijous 24 d'abril a les 17:30h.
On?
A La Nostra Llar de Valldaura. C/ 2 de maig, 26-28 (carrer paral·lel al del bruc)
Poca
aigua que hi ha i encara, a Iberpotash la salen o al Departament de Medi
Ambient la gasten per treure la sal
El 18% del total de
l’aigua que consumeix Catalunya és per aigua de boca o consum domèstic:
parlem de 570 Hm3/ any. Les necessitats del ciutadà són de 100 l/dia.- 12
m3/mes.
El problema és que les
conques internes (rius que no van a l’Ebre) abasteixen zones més
poblades: BCN, Girona i part de Tarragona/ Reus: el 90% de la població
catalana, 40 % de l’aigua total)
(L’altre 60 % surt
de l’Ebre, dedicat principalment a l’agricultura)
Els anys secs, dèficit
de 100/ 150 Hm3 (El Pla Hidrològic en preveia 190, les tres
dessaladores -Cunit, Prat, Tordera- donaran 200 Hm3 any)
En
aquest context, resulta com a mínim escandalós que unes mines de potassa (Les
del Bages, amb immensos runams a Sallent i Súria i més petits a Balsareny i
Cardona, propietat d’Iberpotash), que salinitzen els aqüífers circundants,
mimvant així els recursos hídrics de la zona, obligant a sobre-explotar el
Llobregat, i que ja han fet gastar a l’administració ambiental catalana
prop de 63 M€, encara:
Hagin firmat un conveni (del qual paguen només el 50%) de
4M€, per recollir les surgències salines en rius, torrents i marges
(que ara van al Cardener i al Llobregat)
Salinitzin el Llobregat de tal manera que calgui instal·lar amb
diner públic (65 M€) una dessaladora a Abrera que, quan estigui en
funcionament, llençarà cada any 10 Hm3 d’aigua al mar.
A Prousal no acabem de
saber si ens hem de creure les conclusions de “El Fòrum de la
mineria” celebrat el passat 28/03/08 a la seu del Consell Comarcal del
Bages .... En tot cas, ja varem dir que estaríem a l’aguait!
En el fòrum, ja varem
manifestar:
Nosaltres
SÍ que volem que continuï la mineria, però sembla que vosaltres NO. Ni els
sindicats majoritaris, ni els polítics ni l’administració fan passos de
veritat per trobar una mineria sostenible, per demostrar que es pot explotar el
mineral d’una altra manera i, per tant, molt ens temem que qualsevol
dia, sigui per una nova normativa de la
U.E, sigui per la denuncia d’un pagès empipat, o perquè
els tribunals facin cas a l’antiga denúncia del Fiscal de Medi Ambient, o
per alguna altra raó, de cop, l’empresa tanqui les seves portes i ens
trobem tots amb el cul a l’aire: els treballadors sense feina i els
nostres pobles amb aquestes muntanyes de sal desfent-se lentament als nostres
rius i salinitzant les nostres aigües per anys i més anys.
I de moment, primer
incompliment: el Sr. Ramon Vidal, secretari del Sr. Fabregas, delegat del
govern per la
Catalunya Central va quedar que enviaria “de seguida”
a tots els participants una acta o resum de la reunió. Amb tot i les nostres
reiterades demandes al CCB, encara no hi ha resum amb tot i que han passat més
de tres setmanes!
Si es triguen més de
tres setmanes en “passar a net” el que es va dir al Fòrum, quant de temps hem d’esperar
perquè s’adoptin mesures que de fet, encara ni tan sols s’han
decidit?.
Què
passa? Quins inconvenients han trobat? Només eren paraules i “bones
intencions”, i ni tan sols això s’atreveixen a fer constar públicament?
Què ens podem creure de la resta, doncs?.
Seguint amb la nostra tasca divulgativa, vam sortir al programa "Las mañanas de Cuatro". No us perdeu les paraules de la Sra. Maria Comellas (Directora General de Qualitat Ambiental de la Generalitat).