06/07/2010
Sembla que a la mina de Sallent només hi ha potassa per tres o quatre anys.
I, doncs, què se’n farà, de la mina? Serà veritat que voldran col·locar-hi residus (nuclears o no) aprofitant els pous o fent-ne de nous pel mig de les capes de sal?
I a Súria? Si han de fer la mina més gran (perquè allà sembla que hi ha més material) no poden comptar només amb el pou de baixada. Faran una rampa com a Sallent, també? On llençaran els residus: Al Cogulló, a Cabanasses , o bé els tornaran a dintre? Acomiadaran molts treballadors, quan tanquin Sallent?
Què passarà amb la denúncia presentada pel Fiscal de Medi Ambient l’any 2003 a instàncies de Montsalat? Arribarà finalment a port? Empresonaran directius d’Iberpotash?
La Comissió europea acceptarà el pla de mesures elaborat per l’ACA que contempla de recollida d’aigua salada i instal·lació de dessaladores, o, tal com hem al·legat, les considerarà insuficients i exigirà l’aturada dels abocaments a l’exterior?
A Prousal creiem que ens hem fet sentir bastant bé: hem aconseguit donar visibilitat al problema mediambiental més greu de Catalunya que afecta a l’aigua i hem fet que se’n parli: no només al carrer dels nostres pobles: també hem sortit per la major part de les teles i ràdios del país i hem fet contactes amb les principals entitats
ambientalistes de Catalunya i d’Europa. En l’etapa que s’acosta mantindrem activa la web amb un article mínim mensual. I quan algú es mogui (que es mourà) estarem esperant per actuar i tornar a recordar les veritats.
Aquest article té 0
comentaris.
14/06/2010
Al·legacions al Programa de mesures
presentat per l’ACA (Agència catalana de l’aigua) en compliment de la
Directiva Marc de l’aigua
La nova Directiva Marc de
l’Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell
el 23 d’octubre de 2000, condiciona un seguit de canvis en la futura
planificació, gestió i control de les masses d’aigua i dels recursos
hídrics, i origina un ambiciós calendari de treballs a realitzar per tal
d’implantar progressivament els seus objectius i requeriments.
Entre
aquests treballs s’han fet reunions encaminades a la creació dels futurs Consells de Conca per tot
Catalunya (Prousal ha participat en el del “Alt Llobregat i Cardener”) i, després d’escoltar els
agents socials, l’ACA ha redactat un programa de mesures de cara a “assolir el bon
estat de les masses d’aigua”. Algunes d’aquestes mesures (el punt 7.5) fan referència directament
al tema dels runams salins. Prousal hi ha presentat aquestes al·legacions:
(llegir més)
Aquest article té 0
comentaris.
31/05/2010
Aquestes són algunes de les raons que
estaven en el manifest i que ens fan pensar que,
defensant l’Ebre, també defensem el Llobregat:
1. L'aigua
és vida.
2. Els
nostres rius són en un greu estat. Cal que portin suficient aigua
(cabal) i que sigui de suficient qualitat (no contaminada) per a la
vida.
3. La
política de satisfer sense fi les necessitats de creixement urbanístic i
regadius asseca i contamina els nostres rius i aqüífers.
4. Sense
suficient aigua de qualitat els nostres ecosistemes fluvials
desapareixeran i els èssers vius i humans no tindrem la suficient aigua
potable per viure-hi.
5. Cal que la societat posi en
qüestió el model de creixement insostenible que no considera el límit
dels bens naturals que fan possible la vida.
6. Molts
rius catalans no porten suficient aigua i sediments: L'Ebre, el Segre,
el Gaià, el Foix, el Llobregat, la Tordera, el Ter i la Muga tenen greus
problemes de cabals i els sediments queden segretats als embassaments.
7. Molts
rius catalans estan greument contaminats: Ascó i Flix a l'Ebre, la
Petroquímica al Francolí, la concentració d'indústria i la
salinització al Llobregat i
Besòs, els nitrats a les conques del Ter i Fluvia i la contaminació
agrícola als aqüífers al Segre posen en perill el compliment de la
Directiva Europea Marc de l'Aigua.
8. 130
organitzacions donen suport aquesta manifestació festiva i
reivindicativa.
9. el
Delta de l'Ebre, una de les zones amb més biodiversitat d'Europa és en
greu perill de regressió, salinització i subsidència per la
irracionalitat humana.
I aquesta és la noticia de la manifestació:
Barcelona (ACN).- La Plataforma en
Defensa de l'Ebre ha portat aquest diumenge les seves reivindicacions
fins a Barcelona. La mobilització s'ha fet per demanar a les
institucions europees que instin el govern espanyol a acomplir amb les
directives ambientals sobre aigua i fixi els cabals ecològics dels rius.
En el cas del tram final de l'Ebre, la Comissió per la Sostenibilitat
del riu considera que el cabal hauria de ser com a mínim de 170 m³ per
segon, però el govern espanyol el situa actualment en 80 m³ per segon.
La marxa ha servit també per fer visible altres reivindicacions del
territori, com el rebuig al cementiri nuclear a Ascó o la gestió que es
fa del riu Segre, entre d'altres.
Aquest article té 4
comentaris.
24/05/2010
Fa algunes setmanes vam rebre
al nostre correu
la resposta de l’A.C.A. a la consulta del senyor Lluis
Alvarez. Com podem veure es tracta del llistat de ”actuacions portades a
terme per l’A.C.A. per la MINIMITZACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DELS RUNAMS
SALINS DE LA COMARCA DEL BAGES...” (ho hem ressaltat per a
aquells que encara s’atreveixen a sostenir que la salinitat del
Llobregat és d’ origen natural).
Fent un resum de xifres, la “factureta” quedaria:
1. Eliminar físicament els
runams salins (de moment els inactius de Cardona) i restauració de la
vall salina de Cardona .......2,37 Milions d’€
2. Actuacions destinades a la
reducció de l’impacte ambiental del runam inactiu de Vilafruns
(Balsareny). Actualment en execució. No serem malpensats i suposarem que el
cost final NO serà superior al cost pressupostat, com sol passar tan
poques vegades .........7,5 Milions d’€
3. Estudi de mesures correctores
en els runams salins de Súria i Sallent. És a dir un bluf. Els runams de Sallent i
Súria estan “amagats” darrera una absència de dades de salinització de
l’entorn degut a que no existeix cap xarxa de recollida d’aquestes dades
(que sí que existiria a qualsevol altre país eurpeu) perquè l’A.C.A. no
VOL (o no li permeten) tenir aquestes dades. De tenir aquestes dades,
la Directiva Marc de l’Aigua de la C.E.E. que s’està implantant,
OBLIGARIA els governs català i/o espanyol a actuar a Sallent i Súria, (a
banda de les sancions per no haver-ho fet).Ergo, una disfressa de control .....0,169 Milions d’€
4. Conveni A.C.A./Iberpotash
per a la recollida de surgències salinitzades del runam del Cogulló.
Donat que s’ha actuat sobre menys de la meitat de les surgències
provinents del Cogulló, doncs un altre bluf. Per tant, un cost de 3,93 Milions d’€ al 50% .........1,965 Milions d’€
5. Potabilitzadora de Sallent,
Avinyó, Artés i Calders per “...garantir l’abastament, captant l’aigua del
Llobregat a la “síquia”, aigües amunt de la ZONA d’INFLUÈNCIA DELS
RUNAMS...” ........5,4 Milions d’€
6. Millora del Col·lector
general de Salmorres:
- Tram Abrera-EDAR El Prat de Llobregat .......62 Milions d’€
- Tram
Abrera-Cardona-Balsareny. “Previsió de pressupost
previst”, siguem bons i ens creiem que està ben previst i que
l’obra “no es
complicarà” ........117 Milions d’€
7. Millora ETAP Abrera, o
sigui, unitat
dessaladora d’Abrera, pels profans. És clar, el Llobregat és un riu
salat que cal dessalar .....73,5 Milions d’€
8. Millora ETAP Sant Joan
Despí. Dessaladora, a tocar de la costa, que no serveix per potabilitzar
l’aigua del mar, sinó per dessalar l’aigua del
Llobregat ..........49,2 Milions d’€
9. Conveni col·laboració entre
A.C.A. i el Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la
UPC, Departament que serà considerat “respectable” i continuarà rebent
una forta “col·laboració econòmica” per part d’Iberpotash mentre no
torni a dir
que és factible reintroduïr runam a la
mina ........0,092761 Milions d’€
Aquest llistat suma en
total 319,196761
Milions d’€, això sí, sense I.V.A.
Si apliquem un I.V.A. del 16%
veiem que la nostra administració ha invertit 370,2682428
Milions d’€ de diner públic per
pal·liar els efectes contaminants de l’activitat industrial PRIVADA
d’una multinacional israeliana que ens aporta, essent molt generosos uns
900 llocs de treball directes i uns 2000 d’indirectes, però que contamina l’aigua d’uns 4
Milions de ciutadans.
Cal dir que a aquesta quantitat total, tampoc no hi ha comptabilitzada
la despesa energètica i econòmica de funcionament i manteniment de
dessaladores, potabilitzadores i altres “eines de camuflatge”. Cal
reflexionar.
Les
comparatives i les conclusions, la setmana que ve a la 2ª part.
Aquest article té 7
comentaris.