04/11/2011
Sembla una frivolitat, en els temps que corren, posar-se a fer consideracions de caire ecologista. Sembla una frivolitat que quan tenim prop de 5 milions d’aturats, ens posem a defensar l’hàbitat de l’ànec calb de cua vermella, que es diferencia del de cua daurada perquè el primer diu “cuac, cuac” i el segon “cuec, cuec”.
La majoria de “frivolitats” , esdevenen aspectes importants d’una gestió integral més eficient, quan es té criteri per fer-ho. Al final, l’hàbitat de l’hipotètic ànec calb de cua vermella acaba essent un indicador important en la gestió de temes més cabdals per a l’ésser humà i la societat. Només aquells a qui els hi interessa continuar amb l’explotació industrial “a sac”, sense limitacions mediambientals (siguin empresaris, multinacionals, ...) i els polítics “a sou” que els aplanen el terreny (generalitats, governs diversos, ...) són els que insisteixen en que no canvii res, en posposar les enormes despeses futures que ens comportarà socialment restablir a la normalitat tot el que ens han malmès, i malaguanyar les despeses que ja hem fet (en la contaminació salina, més de 400 milions en dessaladores i col·lectors, i ni un euro en origen).
Ara només parlen de retallar despeses d’on sigui, és clar de sanitat i educació, per tornar a una societat vuitcentista d’obrers que guanyen just per menjar i una classe benestant (burgesos, polítics i altres menes de voltors) que viu al luxe a costa dels primers. Es fan lleis òmnibus “per simplificar gestions administratives” i amb el mateix lot, anul·len els processos participatius en la gestió de l’aigua... és clar, cal fer net de molèsties... dóna més beneficis privatitzar la gestió de l’aigua. Aviat arribarà l’acomiadament lliure.
Però com que som una societat modèlicament pragmàtica, invertim en preservar allò que realment dóna rendiment a la societat... mantenir la Casa Reial Espanyola, augmentar sous de l’estament polític, perdonar impostos multes i indemnitzacions a les multinacionals que contaminen... tranquils! és per dinamitzar la creació d’ocupació!!
Així que deixem les frivolitats ecològiques per quan tot vagi més bé, no?... tot queda entre animals, animalets i animalons. Això és el que som? Bé, no del tot. Els animals no es deixen “fotre” sense lluitar i defensar-se. Nosaltres sí.
Aquest article té 0
comentaris.
30/08/2011
El col·lector de salmorres (antic) de la conca
del Llobregat va ser construït per captar les salmorres generades per la
mineria de potassa, evitar de seguir abocant-les al riu i millorar l’aigua de
boca a Barcelona. Va entrar en ple funcionament l’any 1989; té per tant vint-i-
dos anys de vida. És propietat de l’Agència
Catalana de l’Aigua i Agbar n’és l’empresa concessionària. En aquests anys hi
ha hagut més de 300 fuites o trencaments coneguts que han anat escampant la sal
de la mort per diferents camps i boscos. Entre els més greus hi ha els tres vessaments entre l’agost del 2008 i el juny del 2009 que han arruïnat el paratge
natural de la Corbatera, al terme
municipal de Sallent.
El col·lector nou, molt més ample, havia de
solucionar els problemes i les petades de l’antic, declarat ja obsolet;
amb tot que no quedava clar si aquest continuaria
transportant salmorres o no. Dividit en dos trams, havia d’estar acabat completament el 2009.
El primer tram del desdoblament del col·lector de
salmorres comprès entre la potabilitzadora d’Abrera i l’emissari submarí de la
depuradora del Baix Llobregat té més de 32 Km. A més de les salmorres captades
directament al voltant de les mines de potassa, condueix també les noves aportacions de salmorra
procedents dels nous tractaments incorporats a les plantes potabilitzadores
d’abastament d'Abrera (electrodiàlisi reversible) i de Sant Joan
Despí (osmosi inversa). Aquests tractaments no serien necessaris ni produirien
salmorres si les mines no deixessin els seus residus a l’aire lliure i sense
protecció. Aquest tram està en funcionament des del 2008 i ha tingut un cost
aproximat de 64 M€.
L’execució del segon tram va ser acordada pel govern de
la Generalitat l'octubre del 2009, després dels vessaments a la Corbatera i d’altres.
En el marc del debat de política general, el govern i l'oposició es van
comprometre a iniciar els treballs el 2010. El març del 2011, el departament de
Medi Ambient de la Generalitat, que llavors encapçalava el conseller
d'Iniciativa Francesc Baltasar, va reiterar en una visita al barri de l'Estació
de Sallent que el col·lector nou es començaria a executar el 2010. Encara no
s’ha fet res.
Durant la segona setmana d’agost, el col·lector nou ha
petat d’una manera important a Martorell,
a la riba esquerra del Llobregat enfront de l’empresa Solvay. Una extensió
d’uns 15000 m2 d’horta on creixien fruiters, vegetació de ribera i canyars ha
quedat absolutament arrasats per
l’abocament de molts metres cúbics de salmorra. Sembla ser que per una vàlvula ja malmesa, el
“colador de salmorres” ha tornat a escampar la mort a la riba i vessar la
salmorra al riu.
Ens plantegem
preguntes:
- Quines responsabilitats assumiran
les administracions, si la nova solució no funciona?
- Té sentit, encara avui, mantenir
unes indústries que necessiten abocar hectòmetres de residus al mar? No seria
més lògic obligar-les a ser sostenibles?. Pel cas de la mineria de potassa, el
Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC va
elaborar un estudi, negligit per la administració, on demostrava que és
factible retornar el residu a l’interior de la mina.
- Són els col·lectors de salmorres
una solució o una extensió del problema?
- Quan i com es pensen construir els
trams de col·lector nou Cardona-Castellgalí i Balsareny-Castellgalí-Abrera?
Aquest article té 0
comentaris.
07/04/2011
Prou sal, amb altres entitats, organitza l'any Llobregat.
Aquesta és la web
www.anyllobregat.despientitats.cat i aquest el manifest d'inici de campanya:
MANIFEST CAMPANYA "RIUS AMB AIGUA, RIUS AMB VIDA
RECUPEREM EL LLOBREGAT
La Conca del
Llobregat configura el nostre territori. Les seves aigües han fet
possible una rica biodiversitat, una potent economia agrícola i el
desenvolupament del teixit industrial. Tanmateix, els models
socioeconòmics fonamentats en el creixement (augment del consum de
recursos naturals, les emissions i residus) han ocasionat una creixent
degradació del sistema fluvial, del territori i de la salut dels
ecosistemes dels que formem part.
El paper del riu
com a vertebrador natural del territori i com a font de riquesa
econòmica i social ha desaparegut encaixonat sota una espessa xarxa
d'autopistes, carreteres, línies d'alta velocitat, ampliacions de ports i
aeroports, urbanització i ocupació del sòl sense límits, esculleres,
...
Avui el sistema
fluvial del riu i les rieres pateixen una degradació que els fa
irreconeixibles com a sistemes naturals per on circulen bàsicament
aigües residuals contaminades per la indústria, les ciutats,
salinitzades per les mines de potassa i on la pagesia cada vegada més
residual, manté els seus camps de cultiu sota una pressió especuladora
implacable.
El Llobregat està
en estat crític. La recuperació del riu i de la seva conca que
plantegen les administracions -Consorci per a la recuperació i
conservació del riu Llobregat- no ve a millorar aquest estat de coses,
doncs s'ha adoptat un model d'intervenció que prioritza la urbanització
de l'espai fluvial. Més que de la seva recuperació ambiental i
paisatgística, s'hauria de parlar de la seva transformació en parc
fluvial metropolità, que quedaria com un equipament més dins dels plans
d'urbanització del territori que encara queda lliure de ciment.
En aquest context
s'han d'entendre els projectes com "Barça Parc" i "Parc del Delta" a
Viladecans o el previst "Eixample" del Prat.
El Baix Llobregat
té més de 700.000 habitants i la densitat de població més alta de la
Mediterrània. Així, l'augment de pressió demogràfica que comportarien
els plans d'urbanització de les zones lliures de l'espai fluvial i del
delta suposaria el colapse de la comarca quant a necessitat de recursos
hídrics i energètics, generació de residus i contaminació, etc.
Però existeix un
altre model pel riu i la seva conca. Aquest territori ja ha pagat
excessius peatges al "progrés". S'ha de posar límits al creixement i
salvar els espais que encara ens queden amb valor ecològic, paisatgístic
i social. Hem d'aconseguir que els pagesos no perdin ni un pam més de
cultius, que el riu i el seu espai recuperin la qualitat de les seves
aigües i la seva naturalitat.
Amb consonància
amb això, la Unió Europea va elaborar la Directiva Marc de l'Aigua que
va entrar en vigor al final de l'any 2000 i que contempla l'aigua no
només com un recurs, sinó també com l'element clau de tot un ecosistema.
Segons això, la gestió de l'aigua s'ha de basar en el respecte al medi
ambient, l'ús sostenible i la gestió conjunta de tot tipus d'aigua
dintre d'una demarcació hidrogràfica. En ser una directiva de la UE,
obliga tots els estats membres al seu compliment. L'objectiu és que al
2015 els sistemes aquàtics gaudeixin de bona salut.
Aquesta Directiva
pot esdevenir l'eina que ens ajudi a pressionar les administracions
perquè rectifiquin el seu model ?desarrollista?.
Aquest article té 0
comentaris.
01/02/2011
CARMINA OLIVERAS (Regió 7):
El retard en la construcció i instal·lació del nou col·lector de
salmorres que transporta les aigües salobres de les mines del Bages fins
al mar ha fet que la zona humida de la Corbatera, a Sallent, continuï
igual que fa dos anys. És a dir, danyada per la sal que hi va anar a
parar després que el vell col·lector vessés quatre cops en dotze mesos,
entre l'agost del 2008 i el juny del 2009.
Com ja va informar
Regió7, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) es va comprometre el
novembre del 2009 a assumir el cost de tots els danys ecològics
provocats pels vessaments, però l'Ajuntament de Sallent sempre ha
insistit que no es replantarà cap arbre fins que la Generalitat no hagi
construït una canonada més segura. La regidora de Medi Ambient del
consistori sallentí, Empar Arenas, argumenta la decisió: "no serviria de
res replantar espècies en una zona en què, amb el col·lector actual, hi
ha unes altes possibilitats d'haver-hi un vessament".
Tot i
això, veient els diferents retards per canviar una canonada que té més
de 22 anys, l'equip de govern de Sallent ha decidit iniciar els treballs
de neteja i desbrossament, amb l'esperança que el nou Govern de la
Generalitat desencalli la construcció del col·lector enguany. De fet,
Arenas ha assegurat a aquest diari que tenen prevista una reunió amb els
responsables del Govern català d'aquí a 8 dies.
Ajornaments successiusDesprés
dels vessaments, el tripartit i CiU van pactar el projecte del nou
col·lector l'octubre del 2009. En el marc del debat de política general,
el govern i l'oposició es van comprometre a iniciar els treballs el
2010. El març de l'any passat, el departament de Medi Ambient de la
Generalitat, que llavors encapçalava el conseller d'Iniciativa Francesc
Baltasar, va rei-terar en una visita al barri de l'Estació de Sallent
que el col·lector es començaria a executar el 2010.
Dos mesos més
tard, el director de l'ACA, Manel Hernández, va assegurar a Castellnou
de Bages que el text del projecte ja s'havia redactat, però que estava
pendent de les "últimes validacions tècniques". Així, Hernández ajornava
l'inici de les obres per a aquest 2011. Preguntada per aquest tema,
l'Agència Catalana de l'Aigua ha afirmat que "el col·lector de salmorres
encara està en fase de supervisió tècnica" perquè s'estan revisant "uns
petits detalls".
Un cop aquests "petits detalls" s'hagin enllestit,
el projecte es podrà posar a exposició pública. Tot i això, l'ens que
gestiona l'aigua no ha pogut fixar cap data. Tampoc no ha pogut
assegurar si el nou traçat passarà pel mig de la Corbatera, ja que fins
que no s'hagi tancat tot no en poden transcendir totes les
particularitats. Tot i això, la regidora sallentina de Medi Ambient sí
que va avançar que el nou traçat preveu deixar la zona humida de la
Corbatera lliure de canonades que transporten runams salins.
El
paratge de la Corbatera és un bosc de ribera que té un alt valor
ecològic perquè es troba al bell mig d'una ruta migratòria. Els
vessaments que hi ha hagut han afectat o matat una gran part de les
seves espècies, com àlbers, pollancres i tamarius. L'abril del 2009,
quan la zona encara havia de ser objecte del vessament del juny, el
consistori va quantificar en 136 els arbres morts i en 27 les espècies
afectades per la sal. Mentre es negociava qui se'n feia càrrec, la
canonada va petar cent metres més avall. En el darrer any no hi ha hagut
més vessaments a la zona.
Aquest article té 1
comentaris.