Consideracions sobre l’EIA de la Planta de Purificació de sal de Sallent

Davant la presentació de l‘estudi d’impacte ambiental d’una planta de purificació de sal  que es vol construir a la Botjosa, hem presentat aquestes al·legacions

Generalitat de Catalunya

Departament de Territori  i  Sostenibilitat

Avinguda de Josep Tarradellas, 2-6 08029  Barcelona

Des de la Plataforma ProuSal, manifestem:

Entenem que aquesta planta es pretén construir ràpidament dins del recinte industrial d’Iberpotash a La Botjosa, com una de les quatre mesures compromeses per Iberpotash en el contenciós d’urbanisme per reduir properament fins a zero el residu que s’aboca al Cogulló. La planta pretén rentar i assecar 367.954 t/any de la “sal industrial bruta” que actualment s’aboca com a residu a dalt del runam, convertint-la en 150.000 t/any de “sal purificada” susceptible de comercialització. A canvi consumiria 644.839 m3 aigua/any, que en principi s’han d’obtenir de la concessió de 900.000 m3/any de l’EDAR Sallent-Artés més la de les noves captacions d’aigües salinitzades, i abocaria 872.320 m3/any de salmorra addicional, tot el que permet la capacitat de l’actual col·lector de salmorres, el factor limitant. El projecte dimensiona la planta al doble d’aquesta capacitat de manera que, si s’eliminés la restricció del col·lector i la “sal purificada” tingués prou sortida al mercat, la producció seria doble, consumint també el doble d’aigua i abocant el doble de salmorra.

El projecte enfoca la planta només com una mesura pel període transitori mentre es manté la mina Sallent-Balsareny en explotació. No explica si la planta de purificació de sal seguirà en funcionament per consumir residu dels runams de Sallent, tal com sembla lògic sota l’òptica ambiental i com –segons els diaris- expliquen directius d’ICL- Iberpotash.

Suggerim, doncs, ens sembla que en bona lògica, que aquesta planta de purificació de sal s’estudiï i avaluï ambientalment  no només per a aquest període transitori, sinó perquè pugui utilitzar els residus dels runams de Sallent i sigui  un dels elements de la restauració dels runams del Cogulló i la Botjosa més endavant.

Altre tema, molt relacionat,  és l’aigua que es necessita per restaurar i d’on cal treure-la, però suposem que aquest tema l’abordarà en profunditat i amb  rigor el programa de restauració del runam del Cogulló.

EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ACTIVITAT MINERA DEL BAGES (PDU)

Tota la documentació  posada a informació pública per  la Generalitat sobre el PDU  és aquí

Montsalat ha presentat una al·legació que trobareu aquí. Sabem que l’AAVV de la Rampinya també,  Aquí sota teniu la nostra:

Generalitat de Catalunya

Departament de Territori  i  Sostenibilitat

Avinguda de Josep Tarradellas, 2-6 08029  Barcelona

 

Assumpte: Al·legació al Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages

Alguns membres d’aquesta Plataforma, entre ells els sotasignats, l’any 1997 ja van promoure l’inici de la investigació per presumpte delicte ecològic de contaminació de les aigües  que va assumir la Fiscalia de Medi Ambient  del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el grup de Medi Ambient  dels Mossos d’Esquadra. No obstant, la sentència penal no ha estat ferma fins el   2016 , després de gairebé vint anys, condemnant l’empresa, com era evident.

Que, igualment, han visitat,  GAIREBÉ TOTS els Consellers de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i molts dels seus Directors Generals,  demanant que es posi aturador a un disbarat tan gran. També han participat amb la major bona voluntat en totes les taules rodones, processos participatius, xerrades i discussions allà on han pogut.

La darrera participació oficial ha estat en les discussions al voltant d’aquest PDU de la mineria, que ja parteix d’una opció com a mínim discutible ( considerar l’empresa d’utilitat pública) i que  es mostra limitat en les seves competències i el que se’n pot esperar (vegeu la diapositiva 11, elaborada per la DG de Qualitat Ambiental, que s’adjunta) , tota vegada que no aborda els temes essencials i ja exigits per diferents sentències:  produir amb residu 0, fer un pla de restauració dels runams validat per experts i amb mesures que demostrin que és efectiu, i l’exigència d’una fiança que es correspongui amb el dany que ja ha comès i que encara cometrà aquesta sal abocada sense protecció al costat del riu(vegeu les imatges de l’Institut Cartogràfic de Catalunya en diferents èpoques
que també s’adjunten)

Perquè ens sembla del tot indiscutible  que aquesta manera d’explotar la potassa del subsòl no només consisteix  un disbarat ecològic de grans proporcions sinó també la creació d’un deute de país, ja que hem  permès que una multinacional  tregui beneficis, no pagui el que contamina i , possiblement, marxi sense pagar la despesa que continuarà generant fins que no es restaurin runams i aqüífers.

Per tant, com a Plataforma Prou Sal, ens sentim desatesos pel nostre govern, considerem el PDU un pedaç que no arregla ni aborda el fons de la qüestió, i anunciem que ens veurem obligats a recórrer  a la Unió Europea en contra del nostre propi govern, cosa que ens sap molt greu.

Signatures