El nostre comunicat abans de la resolució del tribunal

L’activisme mediambiental català exigeix el compliment de la llei a  Iberpotash  i valentia al  govern, ara que volem ser un país nou

El problema de la salinització al Llobregat no és només del Bages: és un problema de conca i de país. De conca, per la salinització i pèrdua del  riu i de país, pel deute que genera.

  • ICL, des del 98, ha fet augmentar exponencialment els runams. Vegeu la Web de l’ICC
  • ICL ha obtingut uns beneficis de 450 M€  els darrers 9 anys. Despeses: 300M€ ACA, 100 Barri Estació, 3 M€/any dessalar a Abrera.. i quants anys?

El dia 30 ICL ha de complir la normativa urbanística  i deixar d’abocar al Cogulló. Sembla que  el negoci que plantejava a Súria no  ha sortit  tal com volia  : en tot cas  és ella qui ha d’assumir les conseqüències, no tots plegats.

  • Una acció coordinada a molts pobles ho va fer evident el passat dia 17. Vegeu l’històric del hashtag #30JUNYProuSal!
  • Els municipis de Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires i Badalona han aprovat resolucions als seus ajuntaments  contràries  a la gestió actual  d’aquesta  empresa minera i el control que en fa el govern. La poderosíssima Àrea Metropolitana de Barcelona  i Terrassa previsiblement  n’aprovaran unes  de semblants aviat.
  • Si cal, ja ho havíem dit, que marxi ICL i que l’administració prengui les regnes de l’explotació. Amb la fiança que hauria d’haver dipositat ICL ja hi hauria una la base econòmica per desenrunar. Cal no tenir por i ser valents com a país.

ICL incompleix les normatives de gestió de residus, la de mines, la d’aigües  i la d’impacte ambiental, ja caldria haver establert “una fiança suficient” pel Cogulló i haver elaborat un Pla de Restauració

  • 4 contenciosos i una sentència penal. Dos expedients oberts per la UE. El detall a prousal.org, banda esquerra
  • Cal aturar l’abocament, produir amb residu 0 i restaurar els runams. Tot això, amb un pla comprovable, elaborat per instàncies solvents i no fabricat pels ‘amiguets’ del Govern o d’una universitat mig comprada.
  • L’eix vertebrador de la Directiva Marc de l’Aigua és “Qui contamina, que pagui” i aquí no es compleix.

L’eina que ha preparat el govern, el PDU de la mineria, no serveix

  • El PDU parteix de la declaració de la mineria com objecte d’interès general: La mineria i no el medi ambient o les persones. Per tant prioritza l’activitat industrial.
  • Aquest PDU no proposa validació exterior, ni té en compte la conca com a unitat. Ens cal un model clar sobre la compatibilitat de la mineria i el medi ambient. Cal una restauració real i comprovable, i una fiança real que correspongui a la magnitud de TOTS els runams

El canvi climàtic agreuja els problemes  de l’aigua i l’energia. Precisament els canvis en el règim hidrològic determinen canvis en els impactes vinculats als runams, i aquests no s’han calculat ni tingut en compte; s’haurien de calcular i gestionar.

  • Vulnerabilitat en termes d’abastament d’aigua de boca (qualitat i cost)
  • Vulnerabilitat de la qualitat del sòl: salinització de les terres agrícoles amb un impacte econòmic important a la part baixa de la conca.
  • Vulnerabilitat en termes d’ús del sòl: risc d’enfonsaments i estabilitat de les muntanyes de sal.
  • Vulnerabilitat en termes socioeconòmics , basat en el desenvolupament d’ activitats econòmiques insostenibles a llarg termini, caldria un pla estratègic pe la comarca a la llum de l’adaptació al canvi climàtic.

ProuSal!, juny 2017

 

 

 

TERRASSA. MOCIÓ APROVADA SOBRE ELS RUNAMS SALINS

 

Preàmbul en matèria de contaminació mediambiental del territori

Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages els perjudicis per als usuaris situats riu avall van ser immediats. Els afectats porten dècades denunciant la situació a les administracions responsables, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) on un 40% de l’abastiment de l’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat.

Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, on hi ha diversos pous d’extracció. Cal afegir que el cabal de subministrament es va haver de reforçar amb la construcció i posterior ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), que capta aigües superficials i les tracta per abastir la RMB.

Per treure pressió al greu problema de salinització de les aigües del riu Llobregat, al 1968 es va construir el primer col·lector de salmorres per tal de transportar els residus salins des de Cardona i  Balsareny fins al mar. Aquest col·lector s’ha trencat unes 550 vegades des del seu inici, fet que ha provocat la salinització de l’aqüífer i ha perjudicat l’activitat agrícola així com la fauna i la flora. Per resoldre aquest problema i l’insuficient cabal  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va resoldre ampliar el col·lector amb diners públics intentant pal·liar l’impacte ocasionat per una activitat privada. L’ampliació es va dur a terme en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona des d’Abrera fins a Balsareny i Sallent.

Malgrat tot, la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de l’aigua de boca de les poblacions de la RMB. La causa del problema és l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL

(Israel Chemicals Limited) Iberia Súria&Sallent, antiga Iberpotash. Als més dels 80 milions de tones de residus sòlids acumulats al llarg dels anys, diàriament es segueixen dipositant unes 5000 Tm en els gegantins runams de Súria i Sallent.

Abans de l’ETAP que abasteix la RMB, la ciutat de Terrassa te la seva captació. Aquesta situada a la cubeta d’Abrera subministra mes d’un 90%,.del nostre consum d’aigua de boca del riu Llobregat, que  pateix des de l’obertura de les mines de sal al Bages greus episodis de contaminació salina (que no detallem aquí) documentats en el llibre “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Per tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan directament afectats per les conseqüències de la mineria de la potassa al Bages.

La inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa davant d’aquest ecocidi ha fet que la societat civil denunciï per via judicial l’impacte generat per l’abocament i dipòsit de residus salins. Seguidament esmentem les sentències que ja són fermes:

  • Una condemna penal a quatre directius, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial.
  • 4 contenciosos:
    • Contra el programa i la fiança de restauració de Sallent.
    • Contra el POUM 2010 de Sallent.
    • Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny.
    • Contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
  • En l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van obrir noves diligències d’investigació.
  • 2 expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
    • A la DG de Medi Ambient per vulneració del principi de qui contamina paga.
    • A la DG de la Competència per ajuts il·legals.
  • Judici popular celebrat el novembre del 2016 on es va evidenciar que la salinització del Llobregat i Cardener no afecta només als rius i aqüífers del voltant de la indústria sinó que malmet l’aigua del Llobregat fet que augmenta el preu de la factura i crea un deute al país que haurem d’assumir entre tots i totes.

Preàmbul en matèria de vulneració dels Drets Humans:

ICL Iberia Súria&Sallent forma part d’Israel Chemicals Limited (ICL)  una empresa israeliana, que posseeix mines de fosfats i urani al Mar Mort, un territori ocupat il·legalment segons el dret internacional.

L’empresa dóna suport a les polítiques d’ocupació exercides per l’estat d’Israel sobre Palestina, a  través del seu programa “Apadrina un soldat”, amb el qual proporciona recolzament econòmic a l’exèrcit israelià.

L’informe de L’Observatori de Drets Humans i Empreses assegura que entre el 2008 i el 2013, l’empresa ICL fou l’únic proveïdor de fòsfor blanc per a projectils de l’Exèrcit dels Estats Units. Al seu torn, el mateix model de projectils de fòsfor blanc estatunidencs van ser utilitzats sobre Gaza per part d’Israel, causant desenes de morts i ferits civils en zones densament poblades.

Un document de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica evidencia els fets i exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els anys 2008 i el 2013. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US Army M110 i a projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.

Per tot el que s’ha esmentat, es fa palès que ICL té un vincle directe amb l’estat d’Israel i les seves polítiques d’ocupació, que incompleixen el dret internacional i els Drets Humans sistemàticament.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, a més de les sentències fermes, els expedients oberts i el judici popular queda demostrat a bastament que ICL-Iberpotash:

-Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

-Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els propers anys encara que l’explotació s’aturi.

-Es còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exercit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa.

Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic, tenint en compte que una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua així com la de tenir cura de la salubritat pública, traslladem al ple aquesta moció per tal de:

Sobre els expedients de la UE

  1. Que l’ajuntament es personi, o denunciï en la forma més adequada, en els expedients oberts a la UE al voltant de ICL-Iberpotash.

Sobre la Generalitat i el PDU

  1. Que l’ajuntament demani formalment a la Generalitat ser inclòs com a part implicada en l’elaboració del PDU per tal de vetllar perquè aquest sigui el màxim d’exigent i gens flexible en el tema mediambiental i, especialment,

2.a – Que s’exigeixi a l’empresa –tal com demana la sentencia en ferm del TSJC- la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents, abans d’executar-se.

2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índexs de salinitat; ja que sabem que contamina , però no on ni quan, i cal poder avaluar si els plans de restauració seran efectius.

2.c – Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, impermeabilitzat, i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.

2.d – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.

 

Sobre la ciutadania i les poblacions de la conca del Llobregat, aigües avall de les mines de potassa.

  1. Que l’ajuntament es comprometi en accions de sensibilització i difusió i especialment, estengui aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, perquè s’hi puguin adherir i votar-la.

Sobre els drets humans.

  1. Que l’ajuntament s’afegeixi a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, , especialment en relació a empreses com ICL-Iberpotash.
  2. Que a partir d’ara, l’ajuntament es comprometi a desenvolupar mesures legals en matèria de contractacions i relacions amb el sector privat on l’ajuntament tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans i en la destrucció del Territori.
  3. Que es doni comunicació d’aquests acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, i les entitats ProuSal i BDS i als mitjans de comunicació locals.

(Versió provisional, aprovada al Ple de l’ajuntament de Terrasa del 29/6/2017)

 

TEXT I VOTACIÓ DE LA RESOLUCIÓ DE JxSÍ, Cs, PSC, CSQP i PPC SOBRE LA MINERIA DEL BAGES

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:
1. Treballar per garantir la continuïtat de l’activitat de la conca minera al Bages i al manteniment dels llocs de treball que en depenen, fent alhora efectiu el compliment de la normativa mediambiental vigent.
2. Donar suport a les mesures transitòries necessàries que promou la indústria   minera i que s’ajustin a dret consensuades amb el territori per a garantir els llocs de treball actuals i possibilitar un tancament ordenat de l’activitat a Sallent i el seu trasllat a Súria.
3. Per tal de garantir els llocs de treball i en el marc del procediment judicial en curs, adoptar aquelles mesures que siguin necessàries per permetre l’abocament provisional, temporal, transitori i limitat del material salí provinent de l’activitat extractiva al dipòsit del Cogulló i sempre dins dels límits, perímetre, superfície i la cota alçada màxima fixada en l’actualitat. I a la
vegada, compensant l’impacte ambiental de la continuïtat dels abocaments amb l’avançament del calendari d’execució dels plans de restauració dels runams de Sallent. Per tal de garantir el caràcter temporal i limitat de les mesures s’establiran terminis clars i volums de residu concrets per a la reducció progressiva dels abocaments.
Aplicar les mesures i els mecanismes de control i de seguiment que es requereixen per al compliment estricte de tota la normativa mediambiental existent i de les mesures transitòries en particular. La mesura temporal s’articularia amb els canvis normatius en matèria urbanística que permeti la llei.
4. Constituir una Comissió de Seguiment integrada pel propi Govern i els grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Sallent, que haurà de vetllar pel compliment del pla i el cronograma de trasllat de l’activitat de Sallent a Súria.
5. Recuperar el Fòrum de la Mineria del Bages, amb representació de les institucions del territori, els grups polítics comarcals, els agents econòmics i socials i les entitats ecologistes del territori com a espai ampli de diàleg i seguiment, per tal d’acordar totes les accions a desenvolupar per a la consolidació i permanència de l’activitat; desenvolupar i posar en marxa un pla d’acció que permetin en un futur reconvertir les actuals instal·lacions mineres desenvolupades a Sallent en un actiu pel territori, i al mateix temps, per cercar solucions a la necessària reconversió de Cardona, després del possible tancament de la seva indústria minera.
6. Tramitar amb urgència tots els processos administratius i normatius per fer possible d’una banda, la pròpia activitat industrial, i d’altra, els projectes de restauració i la reconversió industrial a Sallent i Cardona.
7. Defensar i garantir la necessitat de preservació del medi natural, de les condicions de sostenibilitat associades a una activitat econòmica, vetllant per la sostenibilitat ambiental, econòmica i socials de la zona i el conjunt del país.
8. Requerir a la filial Iberpotash, SA i a l’empresa ICL a dur a terme totes aquelles actuacions necessàries conduents a la preservació i restauració del medi, garantint la continuïtat i l’expansió de l’activitat minera al Bages.
Aprovat: 124 vots a favor (JxSí, Cs, PSC, CSQP, PPC i diputat no adscrit) i
10 en contra (CUP)

(Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial de la
resolució aprovada serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del
Parlament de Catalunya)

ELS ARGUMENTS D’IBERPOTASH NO RESPONEN A LA VERITAT

  1. ) Des de la seva arribada al Bages, ICL ha fet augmentar exponencialment els runams. En el record de tots els habitants de la comarca és ben present com han anat fent-se visibles des de nous llocs abans impensables. Si es vol comprovar més exactament només cal anar a la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i veure com eren fa deu, vint anys o quaranta anys.
  2. ) Des de la seva aparició al Bages, Iberpotash ha estat defensant de totes les maneres possibles que no salinitzava rius ni aqüífers. I, de fet, això encara ho
    La bòfia de sota el barri de l’estació, segons les memòries del Sr Pozuelo, ex-facultatiu de la mina

    defensa a Súria. Avui però, les més altes instàncies dels tribunals, de manera inapel·lable, han certificat la salinització culpable del Llobregat, condemnant fins i tot penalment els seus directius.

  3. )  Amb la por o complicitat del Govern, pretenien que restaurar el Cogulló costés només mig milió d’euros fins que la sentència promoguda per Sebastià Estradé va demostrar la insuficiència d’aquesta quantitat. Ara està xifrada en 17 milions d’euros dels quals ICL només n’ha dipositat la meitat, quantitat clarament insuficient, cosa que encara no ha avalat la judicatura. I no hi ha cap pla de restauració ni pel Cogulló de Sallent ni pel Fusteret de Súria.
  4. ) Ara diuen que no poden aturar l’abocament a Sallent, quan han tingut tres anys per preparar-ho i, a més, la data és exactament la que van acordar amb el Departament d’ Urbanisme de la Generalitat, ara fa ja tres anys. Si no han treballat quan tocava, ara només cal que redueixin a la meitat la seva producció.
  5. ) Diuen que no hi haurà treball i hauran d’acomiadar: mentida! Només el treball que suposa restaurar el Cogulló -que ells han de pagar- donaria feina a més treballadors dels que ara ocupen.
  6. ) ICL menteix també quan diu que defensa els interessos dels treballadors. El que està fent és recórrer cada vegada més a les empreses de treball temporal, amb sous cada vegada més baixos.
  7. ) ICL- Iberpotash i el Govern  no parlen i amaguen  les inversions i obres pagades entre tots: l’Agència Catalana de l’Aigua ha reconegut una despesa de 300 milions d’euros en pal·liar els efectes de la salinització mentre que l’ensulsiada del Barri de l’Estació de Sallent va costar-nos més de 100 milions d’euros a tots plegats.
  8. ) I encara hi ha més despesa, aquesta constant i programada: com que el riu porta un exagerat contingut de sal no es pot potabilitzar directament (produiria els perillosos trihalometans) i hem hagut de pagar entre tots la planta d’electrodiàlisi reversible d’Abrera (Baix Llobregat) que té una despesa de més de 3 milions d’euros anuals.
  9. i) El que amaguen és que baixarien els seus beneficis -430 milions d’euros després d’impostos en els darrers nou anys- si paguessin el que contaminen. Beneficis que, en part, i està bé fer- ho notar, van a pagar accions no gaire humanitàries a Palestina i no serveixen per augmentar les inversions en la  seguretat dels seus treballadors, sembla.

Ja li hem dit al conseller

Havíem escrit al conseller, demanant-li una entrevista on volíem encoratjar-lo mantenir-se ferm i no cedir a les pressions de l’empresa perquè demani una moratòria a l’acord que va configurar  la sentència del 2013, acord que prohibeix   abocar al Cogulló després del proper 30 de juny.  Per problemes d’agenda, no ens va poder  concedir l’entrevista.

Ahir, dia 6 de juny, s’atorgaven els premis al medi ambient d’enguany i nosaltres hi vam anar, a repartir aquest full.  Així vam poder parlar amb el Sr.  Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya  i  amb la Sra. Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, donar-los el full que havíem preparat  i expressar-los el criteri de bona part de la població:  mantenir el principi de qui contamina, que pagui.

 

Dintre la modalitat “Iniciatives” el premi va recaure en el Grup de recerca F.E.M (Freshwater Ecology and Management) de la Universitat de Barcelona, amb la candidatura “RiuNet” i  el nostre  amic  Narcís Prat, va fer un petit parlament on va dir que després de actuar, com ha fet el Departament de Medi Ambient,  en les coses més visibles  ara calia actuar en qüestions  de fons, com era fa temps la sal abocada al costat del  Llobregat, els runams.

 

A punt d’arribar al final

La llarga història dels residus de les mines de potassa del Bages salinitzant el Llobregat i creant un deute al país i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, una història agreujada els darrers vint anys degut a una multinacional israeliana , ICL-Iberpotash, que ha augmentat la quantitat de residus abocats i juga amb el xantatge dels llocs de treball dels minaires, és a punt d’ arribar al seu final.

Amb motiu de la celebració del Premi al Medi Ambient des de Prou Sal volem encoratjar la Generalitat i la judicatura per tal que es mantinguin ferms en la data límit del 30 de juny per aturar aquest abocament al runam del Cogulló de Sallent, complint així el retard acordat de la sentència de ja fa tres anys. També animar-los a que vigilin el compliment de totes les altres  sentències, sobre l’establiment de fiança i el pla de restauració, i en definitiva , apliquin la
màxima de “qui contamina, que pagui!”

Més informació a les webs http://prousal.org/ i http://www.lasequia.cat/montsalat/

SANT FELIU DE LLOBREGAT, PLE MUNICIPAL D’AHIR

APROVADA LA MOCIÓ SOBRE LA SALINITZACIÓ AL LLOBREGAT PROVOCADA PER ICL-IBERPOTASH I LA RESPONSABILITAT VERS ELS DRETS HUMANS INTERNACIONALS DE LES EMPRESES QUE OPEREN AL NOSTRE TERRITORI  (VERSIÓ PROVISIONAL)

 

Preàmbul en matèria de contaminació mediambiental del territori

Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages els perjudicis per als usuaris situats riu avall van ser immediats. Els afectats porten dècades denunciant la situació a les administracions responsables, sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) on un 40% de l’abastiment de l’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat.

Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, on hi ha diversos pous d’extracció. Cal afegir que el cabal de subministrament es va haver de reforçar amb la construcció i posterior ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), que capta aigües superficials i les tracta per abastir la RMB.

Per treure pressió al greu problema de salinització de les aigües del riu Llobregat, al 1968 es va construir el primer col·lector de salmorres per tal de transportar els residus salins des de Cardona i  Balsareny fins al mar. Aquest col·lector s’ha trencat unes 550 vegades des del seu inici, fet que ha provocat la salinització de l’aqüífer i ha perjudicat l’activitat agrícola així com la fauna i la flora. Per resoldre aquest problema i l’insuficient cabal  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va resoldre ampliar el col·lector amb diners públics intentant pal·liar l’impacte ocasionat per una activitat privada. L’ampliació es va dur a terme en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara pendent la segona des d’Abrera fins a Balsareny i Sallent.

Malgrat tot, la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça la salubritat de l’aigua de boca de les poblacions de la RMB. La causa del problema és l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL (Israel Chemicals Limited) Iberia Súria&Sallent, antiga Iberpotash. Als més dels 80 milions de tones de residus sòlids acumulats al llarg dels anys, diàriament es segueixen dipositant unes 5000 Tm en els gegantins runams de Súria i Sallent.

Sant Feliu de Llobregat s’abasteix en bona part d’aigua de boca del riu Llobregat, que  pateix des de l’obertura de les mines de sal al Bages greus episodis de contaminació salina (que no detallem aquí) documentats en el llibre “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Per tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan directament afectats per les conseqüències de la mineria de la potassa al Bages.

La inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa davant d’aquest ecocidi ha fet que la societat civil denunciï per via judicial l’impacte generat per l’abocament i dipòsit de residus salins. Seguidament esmentem les sentències que ja són fermes:

  • Una condemna penal a quatre directius, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial.
  • 4 contenciosos:
    • Contra el programa i la fiança de restauració de Sallent.
    • Contra el POUM 2010 de Sallent.
    • Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny.
    • Contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
  • En l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van obrir noves diligències d’investigació.
  • 2 expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
    • A la DG de Medi Ambient per vulneració del principi de qui contamina paga.
    • A la DG de la Competència per ajuts il·legals.
  • Judici popular celebrat el novembre del 2016 on es va evidenciar que la salinització del Llobregat i Cardener no afecta només als rius i aqüífers del voltant de la indústria sinó que malmet l’aigua del Llobregat fet que augmenta el preu de la factura i crea un deute al país que haurem d’assumir entre tots i totes.

 

Preàmbul en matèria de vulneració dels Drets Humans:

ICL Iberia Súria&Sallent forma part d’Israel Chemicals Limited (ICL)  una empresa israeliana, que posseeix mines de fosfats i urani al Mar Mort, un territori ocupat il·legalment segons el dret internacional.

L’empresa dóna suport a les polítiques d’ocupació exercides per l’estat d’Israel sobre Palestina, a  través del seu programa “Apadrina un soldat”, amb el qual proporciona recolzament econòmic a l’exèrcit israelià.

L’informe de L’Observatori de Drets Humans i Empreses assegura que entre el 2008 i el 2013, l’empresa ICL fou l’únic proveïdor de fòsfor blanc per a projectils de l’Exèrcit dels Estats Units. Al seu torn, el mateix model de projectils de fòsfor blanc estatunidencs van ser utilitzats sobre Gaza per part d’Israel, causant desenes de morts i ferits civils en zones densament poblades.

Un document de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica evidencia els fets i exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els anys 2008 i el 2013. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US Army M110 i a projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.

Per tot el que s’ha esmentat, es fa palès que ICL té un vincle directe amb l’estat d’Israel i les seves polítiques d’ocupació, que incompleixen el dret internacional i els Drets Humans sistemàticament.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, a més de les sentències fermes, els expedients oberts i el judici popular queda demostrat a bastament que ICL-Iberpotash:

-Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

-Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els propers anys encara que l’explotació s’aturi.

-Es còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exercit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa.

Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic, tenint en compte que una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del subministrament d’aigua així com la de tenir cura de la salubritat pública, traslladem al ple aquesta moció per tal de:

Sobre els expedients de la UE

  1. Que l’ajuntament es personi, o denunciï en la forma més adequada, en els expedients oberts a la UE al voltant de ICL-Iberpotash.

Sobre la Generalitat i el PDU

  1. Que l’ajuntament demani formalment a la Generalitat ser inclòs com a part implicada en l’elaboració del PDU per tal de vetllar perquè aquest sigui el màxim d’exigent i gens flexible en el tema mediambiental i, especialment,

2.a – Que s’exigeixi a l’empresa –tal com demana la sentencia en ferm del TSJC- la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents, abans d’executar-se.

2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índexs de salinitat; ja que sabem que contamina , però no on ni quan, i cal poder avaluar si els plans de restauració seran efectius.

2.c – Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, impermeabilitzat, i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.

2.d – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.

 

Sobre la ciutadania i les poblacions de la conca del Llobregat, aigües avall de les mines de potassa.

  1. Que l’ajuntament es comprometi en accions de sensibilització i difusió i especialment, estengui aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, perquè s’hi puguin adherir i votar-la.

Sobre els drets humans.

  1. Que l’ajuntament segueixi defensant la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, tal i com es va comprometre al 2014, especialment en relació a empreses com ICL-Iberpotash.
  2. Que a partir d’ara, l’ajuntament es comprometi a desenvolupar mesures legals en matèria de contractacions i relacions amb el sector privat on l’ajuntament tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans i en la destrucció del Territori.
  3. Que es doni comunicació d’aquests acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, i les entitats ProuSal i BDS i als mitjans de comunicació locals.

 

 

Sant Esteve Sesrovires Moció sobre la salinitat al Llobregat

Ahir, el Ple de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires va aprovar una moció sobre la salinitat al Llobregat i la responsabilitat de l’empresa i les administracions. A falta del text definitiu, aquí tenim la proposta que L’Entesa per Sant Esteve  va presentar al Ple:

 

Preàmbul
Atès que Sant Esteve Sesrovires s’abasteix de aigua de boca del riu Llobregat, i que aquest pateix, des de l’obertura de les mines de sal al Bages, greus episodis de contaminació salina documentats en el llibre (*) “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat i, per tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan
directament afectats per les conseqüències de la mineria de la potassa del Bages
Atès que diverses entitats i persones han cursat o estan cursant denúncies contra els causants d’aquesta salinització. Especialment remarquem aquí les sentències que ja són fermes:
Una condemna penal, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial.
Quatre contenciosos:
Contra el programa i la fiança de restauració de Sallent.
Contra el POUM 2010 de Sallent.
Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent – Balsareny.
Contra l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
i també, dos expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
A la DG de Medi Ambient (2014-4004, España) per vulneració del principi de qui contamina no paga
A la DG de la Competència (SA.35818-IBERPOTASH) per ajudes il·legals.
Així mateix, el novembre passat, es va celebrar a Manresa un (**) judici popular impulsat per BDS Bages i la plataforma ProuSal.
I que per totes aquestes sentències, els expedients oberts i el judici popular ha quedat demostrat abastament que ICL-IBERPOTASH:
 Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la conca del Llobregat.
 Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els propers anys encara que l’explotació s’aturi.
 És còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exèrcit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa
Atès que el 13 de novembre de 2015 La Generalitat i ICL Iberia han signat un conveni (***) i, a conseqüència d’aquest, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat està elaborant un “PDU de la mineria al
Bages” (****), encara que el primer PDU elaborat per la Generalitat l’any 2006 (DOGC 4776) mai ha arribat a complir-se.
Atès que els gestors de mines semblants en altres països més exigents en matèria mediambiental i fins i tot la pròpia empresa en altres països assumeixen els costos de restauració del medi natural, i això fa evident que la gestió actual dels residus salins per part de l’empresa ICL- IBERPOTASH a Catalunya hauria de ser molt més eficient i eficaç.
Per aquestes raons, la Entesa per Sant Esteve presentem, a la Corporació Municipal reunida en Ple, aquesta Moció per a la seva aprovació:
1. SOBRE ELS EXPEDIENTS DE LA UE
Que l’ajuntament es personi, en la forma més adequada, en els expedients oberts a la UE al voltant de ICLIBERPOTASH.
2. SOBRE LA GENERALITAT I EL PDU
Que l’ajuntament demani formalment i, especialment,
2.a – Que s’exigeixi a l’empresa -tal com demana la sentència en ferm del TSJC- la presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents, abans d’executar-se.
2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índex de salinitat; ja que sabem que contamina, però no on ni quant, i cal poder avaluar si els plans de restauració seran efectius.
2.c – Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, aïllat i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.
2.d – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.
3. SOBRE LA CIUTADANIA I LES POBLACIONS DE LA CONCA DEL LLOBREGAT, AIGÜES AVALL DE LES MINES DE POTASSA
Que l’ajuntament es comprometi en accions de sensibilització i difusió i especialment, i difongui aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, perquè s’hi puguin adherir.
4. SOBRE ELS DRETS HUMANS
4.1. Que l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, es compromet a rebre les organitzacions de solidaritat amb Palestina que tenen presència al territori, i en especial el grup que promou la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, per poder avaluar quines accions pot emprendre com
a Ajuntament per reforçar la lluita en defensa dels Drets Humans de la població palestina, especialment en relació a empreses com ICL-IBERPOTASH.
4.2. Que a partir d’ara, en totes les contractacions i relacions amb el sector privat on l’ajuntament tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans.
5. Que es doni comunicació de aquets acords al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya, als ajuntaments de la conca del  Llobregat, a les entitats ProuSal i BDS Bages i als mitjans de comunicació locals.

NOTES:
(*) http://www.cecbll.cat/index.php/2016/03/16/rius‐de‐sal/
(**) http://www.ccma.cat/324/grups‐ecologistes‐impulsen‐un‐judici‐popular‐contra‐iberpotash/noticia/2695696/
(***)http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/289083/ca/generalitat‐icl‐iberia‐signenconveni‐ garantir‐futur‐mineria‐bages‐posar‐fi‐passius‐historics‐ambientals.do)
(****) http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla‐director‐urbanistic‐de‐lactivitat‐minera‐al‐Bages‐00001

PROU SAL SOBRE LA FI DE  L’ABOCAMENT DE RESIDUS A LA MUNTANYA DEL COGULLÓ

L’empresa ICL ha contaminat el Llobregat  salinitzant l’aigua de tots amb el silenci còmplice dels governs de torn i ara es vol aprofitar de la preocupació de la plantilla directa i dels subcontractats per seguir-ho fent. Això, per a una comarca ja prou castigada per diverses crisis industrials,  és un cop demolidor. Celebrem el comunicat del Secretariat Permanent de la CGT  de Catalunya, que recondueix  la situació posant les coses al seu lloc:  a banda de vetllar pels treballadors, defensa el territori i  exigeix a l’empresa i a l’Administració que facin les coses bé.

La contaminació salina del Llobregat és un fet evident, degut a la mala planificació en  l’extracció i emmagatzematge dels residus de l’explotació de la potassa. Aquesta contaminació   afecta  la conca del Llobregat i, per tant,  la  principal font d’abastiment d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, que per poder-la utilitzar  ha de dessalar-la. Treure aquesta sal de l’aigua  s’està fent a costa dels nostres impostos, en contra del dictamen europeu “qui contamina paga”.

Una vegada més,  reivindiquem que es faci un pla, validat per experts,  per a l’eliminació dels residus del Bages, les immenses muntanyes que podem veure des de tots els indrets de la comarca, i ens mantenim en que es compleixi  la sentència que obliga ICL a  finalitzar l’abocament de residus al Cogulló el 30 de juny.  L’incompliment dels terminis previs per part de l’empresa no l’eximeix del compliment de la sentència. Així mateix, recordem que encara està per determinar una  fiança  suficient que garanteixi la restauració del desastre mediambiental que patim.