ELS ARGUMENTS D’IBERPOTASH NO RESPONEN A LA VERITAT

  1. ) Des de la seva arribada al Bages, ICL ha fet augmentar exponencialment els runams. En el record de tots els habitants de la comarca és ben present com han anat fent-se visibles des de nous llocs abans impensables. Si es vol comprovar més exactament només cal anar a la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i veure com eren fa deu, vint anys o quaranta anys.
  2. ) Des de la seva aparició al Bages, Iberpotash ha estat defensant de totes les maneres possibles que no salinitzava rius ni aqüífers. I, de fet, això encara ho
    La bòfia de sota el barri de l’estació, segons les memòries del Sr Pozuelo, ex-facultatiu de la mina

    defensa a Súria. Avui però, les més altes instàncies dels tribunals, de manera inapel·lable, han certificat la salinització culpable del Llobregat, condemnant fins i tot penalment els seus directius.

  3. )  Amb la por o complicitat del Govern, pretenien que restaurar el Cogulló costés només mig milió d’euros fins que la sentència promoguda per Sebastià Estradé va demostrar la insuficiència d’aquesta quantitat. Ara està xifrada en 17 milions d’euros dels quals ICL només n’ha dipositat la meitat, quantitat clarament insuficient, cosa que encara no ha avalat la judicatura. I no hi ha cap pla de restauració ni pel Cogulló de Sallent ni pel Fusteret de Súria.
  4. ) Ara diuen que no poden aturar l’abocament a Sallent, quan han tingut tres anys per preparar-ho i, a més, la data és exactament la que van acordar amb el Departament d’ Urbanisme de la Generalitat, ara fa ja tres anys. Si no han treballat quan tocava, ara només cal que redueixin a la meitat la seva producció.
  5. ) Diuen que no hi haurà treball i hauran d’acomiadar: mentida! Només el treball que suposa restaurar el Cogulló -que ells han de pagar- donaria feina a més treballadors dels que ara ocupen.
  6. ) ICL menteix també quan diu que defensa els interessos dels treballadors. El que està fent és recórrer cada vegada més a les empreses de treball temporal, amb sous cada vegada més baixos.
  7. ) ICL- Iberpotash i el Govern  no parlen i amaguen  les inversions i obres pagades entre tots: l’Agència Catalana de l’Aigua ha reconegut una despesa de 300 milions d’euros en pal·liar els efectes de la salinització mentre que l’ensulsiada del Barri de l’Estació de Sallent va costar-nos més de 100 milions d’euros a tots plegats.
  8. ) I encara hi ha més despesa, aquesta constant i programada: com que el riu porta un exagerat contingut de sal no es pot potabilitzar directament (produiria els perillosos trihalometans) i hem hagut de pagar entre tots la planta d’electrodiàlisi reversible d’Abrera (Baix Llobregat) que té una despesa de més de 3 milions d’euros anuals.
  9. i) El que amaguen és que baixarien els seus beneficis -430 milions d’euros després d’impostos en els darrers nou anys- si paguessin el que contaminen. Beneficis que, en part, i està bé fer- ho notar, van a pagar accions no gaire humanitàries a Palestina i no serveixen per augmentar les inversions en la  seguretat dels seus treballadors, sembla.