Memòries salades d’una lluita política

Més enllà del litigi amb l’empresa Iberpotash, el conflicte socioambiental que es viu al Bages amb les mines de potassa i la salinització del riu Llobregat compta amb gairebé un segle d’història. En aquest article, s’analitza en vista dels esdeveniments actuals.

riu-de-gent

Poc abans de l’estiu, representants de la plataforma ciutadana Prou Sal i de BDS  Bages es van desplaçar a Barcelona per reunir-se amb la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de la ciutat. L’objectiu de la visita era presentar les conclusions del judici popular a l’empresa minera
Iberpotash, celebrat a Manresa el novembre de 2015, i demanar la implicació del consistori barceloní en les causes judicials obertes.

La restauració dels runams de residus salins resultants de l’explotació de les mines de potassa, així com la salinització dels aqüífers i les aigües del riu Llobregat, consumides a l’àrea metropolitana de Barcelona, ha originat diferents processos judicials des de finals dels anys 90. Actualment, ja hi ha diverses
sentències fermes, entre les quals trobem una condemna penal contra directius de l’empresa per haver comès un delicte ecològic. A més, la Unió Europea manté oberts dos expedients contra l’Estat espanyol que estan directament relacionats amb l’explotació d’Iberpotash: un d’ells investiga possibles ajudes illegals; l’altre, la vulneració del principi de qui contamina paga.
Després de la reunió, Janet Sanz, representant de l’Ajuntament barceloní, va anunciar que cercarien maneres de donar visibilitat a les reclamacions de les entitats bagenques. La reunió i la posterior roda de premsa van tenir un ressò
mediàtic escàs, com acostuma a passar amb certes notícies relacionades amb l’empresa. Iberpotash és una de les protagonistes de l’Anuari Media.cat dels silencis mediàtics de 2016. En qualsevol cas, més enllà de l’agitada actualitat, resulta difícil trobar un conflicte socioambiental amb una història més llarga que
aquest al territori català. Les plataformes Prou Sal i Montsalat han protagonitzat la lluita durant el segle XXI, en bona part des de l’adquisició de les mines per part d’Iberpotash l’any 1998 i la ulterior expansió de l’activitat. Però, a finals de la dècada dels 70, la Marxa del Llobregat, impulsada pel Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat, ja havia denunciat la salinització dels rius. Fins i tot abans dels 40 anys de dictadura i de la Guerra Civil, alguns militants destacats de la CNT van jugar un paper central en el moviment que, durant els anys 30, va
denunciar la degradació dels rius Llobregat i Cardener.
Els orígens de l’explotació

L’activitat minera, iniciada durant els anys 20, va ser denunciada per primera  vegada per impurificar les aigües dels rius el 1926. Però va ser l’obertura democràtica de la Segona República el que propicià un debat ampli, tant a la premsa com al Parlament, sobre com es podia compatibilitzar l’expansió de
la mineria potàssica amb el manteniment de la qualitat de les aigües i la conservació de la natura. L’any 1933, el Parlament de la Generalitat republicana va aprovar una moderna llei de salinitat per unanimitat i les diferents empreses mineres aleshores existents al Bages van ser multades repetidament per excedir
els límits establerts. Tot i així, la salinització del subministrament de Barcelona va créixer de manera alarmant.
Militants de la CNT, com el geòleg Albert Carsí, van divulgar el problema a les pàgines de Solidaridad Obrera i van participar de les protestes. L’any 1934, Carsí va presentar la conferència “La lluita per l’aigua” a l’Ateneu Enciclopèdic Sempre
Avant, situat al carrer Riego del barri de Sants. Poques setmanes després, ell mateix va encapçalar una sortida organitzada pel mateix ateneu que incloïa un viatge al Bages per visitar les mines de Cardona. L’any següent, al costat d’Àngela Graupera (escriptora i membre de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista) i del jove doctor anarcosindicalista Fèlix Martí Ibàñez, Carsí va presidir un “míting monstre” contra la impurificació de les aigües del Cardener i el Llobregat al Kursaal de Manresa.
El mateix any, el Laboratori Municipal de Barcelona va advertir l’Ajuntament del risc que l’aigua del Llobregat esdevingués massa salada per beure, en un moment en què la ciutat encara no transvasava aigua del Ter i la tecnologia existent no permetia la dessalinització. La controvèrsia, àmpliament comentada a la premsa, va fer les delícies dels setmanaris satírics. Els mai innocents redactors de  l’Esquella de la Torrat xa culpaven “la potassa de Súria” d’embrutar els rius, aclarint després que es referien a l’empresa concessionària de les
mines. Des de les pàgines de La Publicitat, il·lustradors com Apa –Feliu Elias– imaginaven una ciutat futura en què caldria beure l’aigua amb màscara.
Canvis estroncats amb la guerra
La voluntat política del govern de la Generalitat es manifestà amb l’establiment d’una xarxa de control de la qualitat de les aigües. També s’inicià la redacció d’un projecte de canal collector que havia de recollir les salmorres que les mines vessaven als rius i portar-les fins al mar. El projecte va ser inclòs al pla d’obres de la Generalitat, però va topar amb l’obstacle del finançament.
“Si això ho hagués fet un extremista –clamava L’Esquella de la Torratxa el març de 1935, en referència als vessaments–, tot seria parlar dels estralls del  comunisme i de l’escola laica.
Abans dels 40 anys de dictadura, alguns militants de la CNT van jugar un paper central en el moviment que va denunciar la degradació dels rius Llobregat i  Cardener. Ja el 1935, el Laboratori Municipal de Barcelona va advertir l’Ajuntament del risc que l’aigua provinent del Llobregat esdevingués massa salada per beur.

Podeu llegir l’ article complet de Santiago Gorostiza  (@sgoros  historiador, un dels autors del llibre ‘Rius de Sal’ (Edicions del Llobregat, 2015) ) a  LaDirecta, núm 414

 

PROPOSTA DE MOCIÓ A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Moció a l’ajuntament de Barcelona i a AMB

Des de ProuSal estem intentant que l’Ajuntament de Barcelona debati i aprovi una moció semblant a aquesta que us posem a sota. Ens va rebre oficialment l’equip de govern de “Barcelona en comú” el passat dia 10,  també ens ha rebut el grup municipal “Capgirem Barcelona”  format per la CUP i esperem ser rebuts per ERC a finals de setembre. També a principi de setembre  formarem un grup de treball amb tècnics de l’ajuntament  per millorar la proposta de moció que els hem enviat i que us posem a sota
Després buscarem la complicitat i l’acord de diversos ajuntaments de la conca que també estan perjudicats per la salinitat provocada per ICL- Iberpotash (tenen menys aigua i els costa més cara) per tal de presentar-la a l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) que agrupa 38 municipis que gestionen l’aigua que els ve del Llobregat ( i d’altres fonts) i que és qui té les competències sobre aigua a l’àrea metropolitana.

La nostra proposta de moció:

MOCIÓ SOBRE LA SALINITZACIÓ AL LLOBREGAT PROVOCADA PER ICL- IBERPOTASH I LA RESPONSABILITAT VERS ELS DRETS HUMANS INTERNACIONALS DE LES EMPRESES QUE OPEREN AL NOSTRE TERRITORI

ProuSal i  BDS  Bages.presenten al Ple Municipal de l’ajuntament de Barcelona aquesta proposta de moció:

Preàmbul

Donat que Barcelona i la seva àrea  metropolitana s’abasteixen per aigua de boca dels dos rius, el Ter i el  Llobregat, conformats ara en el sistema Ter-Llobregat i que el riu  Llobregat  pateix, des de l’obertura de les mines de sal al Bages, greus episodis  de contaminació salina (que no detallem aquí)  documentats en el llibre  “Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat .http://www.cecbll.cat/cecbll2016/index.php/2016/03/16/rius-de-sal/) i, per tant, la qualitat  i el cost de l’aigua de boca de Barcelona i la seva conurbació  estan directament afectats  per les conseqüències de la mineria de la potassa del Bages

Donat que diverses  entitats i persones han cursat o estan cursant denúncies contra els  causants d’aquesta salinització.

Especialment remarquem aquí  les  sentències  que ja són fermes:
Una condemna penal, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial
Quatre contenciosos:
Contra el programa i la fiança de restauració de  Sallent.
Contra el POUM 2010 de Sallent-
Contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent – Balsareny.
Contra l’Ajuntament de  Sallent per tolerar l’abocament. 


i també, dos expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
A la DG  de Medi Ambient (
2014-4004, España) per vulneració del principi de qui contamina no paga
A la DG de la Competència (
SA.35818-Iberpotash) per ajudes il·legals 


Així mateix,  el novembre passat, es va celebrar a Manresa un judici popular impulsat  per BDS Bages i la plataforma ProuSal, http://www.ccma.cat/324/grups-ecologistes-impulsen-un-judici-popular-contra-iberpotash/noticia/2695696/  

I que per totes aquestes sentències, els expedients oberts i  el judici popular ha quedat demostrat a bastament   que ICL-IBerpotash:

·      Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüifers, encarint, degradant i  malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.    

·      Crea un deute al país,  ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els  propers anys encara que l’explotació s’aturi.       

·      És còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament unitats de l’exèrcit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de l’empresa

 

Donat que el 13 de novembre de 2015 La Generalitat i ICL Iberia  han signat  un conveni
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/289083/ca/generalitat-icl-iberia-signen-conveni-garantir-futur-mineria-bages-posar-fi-passius-historics-ambientals.do)  i, a conseqüència  d’aquest,  el Departament de Territori i Sostenibilitat de  la Generalitat està  el·laborant un “PDU de la mineria al Bages” http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla-director-urbanistic-de-lactivitat-minera-al-Bages-00001, encara que el primer  PDU elaborat per la Generalitat  l’any 2006 (DOGC 4776) mai ha arribat a complir-se.

 

Donat que els gestors de mines semblants en altres païssos més exigents en matèria  mediambiental i fins i tot  la pròpia empresa en altres païssos assumeixen els costos de restauració del medi natural, i això fa evident que la gestió actual dels residus salins per part de l’empresa  ICL- Iberpotash a Catalunya  hauria de ser molt més eficient i eficaç.

 


Per aquestes  raons  presentem  al consistori aquesta moció per tal de:

SOBRE ELS EXPEDIENTS DE LA UE

1. Que l’ajuntament es personi, o denunciï  en la forma més adequada, en els expedients oberts  a la UE al voltant de ICL- Iberpotash.

SOBRE  LA GENERALITAT I EL PDU

2. Que l’ajuntament demani  formalment a la Generalitat ser inclòs com a part implicada en l’elaboració  del PDU per tal de vetllar perquè aquest sigui el màxim d’exigent  i gens flexible en el tema mediambiental i, especialment,

            2.a – Que  s’exigeixi a l’empresa -tal com demana la  sentència en ferm  del TSJC-  la    presentació d’un pla de restauració  real i adequat a les dimensions del runam del Cogulló, pla que hauria  d’estar   validat per  un grup d’experts independents, abans d’executar-se.
2.b – Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de  salinitat en pous, aquífers i en el propi  riu per poder fer un  seguiment real i pùblic dels índex de salinitat; ja que sabem que contamina, però no on ni quant, i cal poder avaluar  si els plans de restauració seran  efectius.
2.c  – Que a partir de la data de juny de 2017  s’exigeixi a l’empresa que qualsevol nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, aïllat i que compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.
2.d  – Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del proés i que el seu incompliment  impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.

 


SOBRE LA CIUTADANIA I LES POBLACIONS DE LA CONCA  DEL LLOBREGAT, AIGÜES AVALL DE LES MINES DE POTASSA

3. Que l’ajuntament es comprometi en  accions de sensibilització i difusió i especialment, extengui  aquesta moció a tots els ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins,  perquè s’hi puguin adherir i votar-la.
SOBRE ELS DRETS HUMANS

4. Que l’ajuntament es comprometi a rebre les organitzacions de  solidaritat amb Palestina que tenen presència a la ciutat, i en  especial el grup que promou la campanya internacional de Boicot,  Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel, per poder avaluar quines  accions pot emprendre com a Ajuntament per reforçar la lluita en defensa  dels Drets Humans de la població palestina, especialment en relació  a   empreses com ICL-Iberpotash.

5. Que a partir d’ara, en totes les contractacions i relacions amb el sector privat  on l’ajuntament  tingui veu i vot, es tingui en compte i es pugui exigir que l’empresa contractada no estigui involucrada en cap cas de violacions dels Drets Humans

Imatge inserida 1

PROUSAL A L’ AJUNTAMENT DE BARCELONA

DSCN9975

Com recordareu, el 7 de novembre de l’any passat vam celebrar a la Plana de l’Om, de Manresa, el judici popular contra ICL- Iberpotash. Les intervencions dels testimonis recollides en vídeo, les podeu veure aquí. Precisament, va quedar evidenciat en el judici que la salinització del Llobregat i el Cardener afecta no solament els rius i aqüifers del voltant de la indústria minera sinó que malmet l’aigua del llobregat, un recurs importantíssim i escàs del que s’abasteix la població de Barcelona i el seu entorn, augmenta el preu de la factura i crea un deute de país que haurem de pagar entre tot@s. ÉS aquesta raó que hem explicat i fet evident al nou ajuntament de la ciutat de Barcelona i el proper dia 10 de juny, a les 11, al mateix Ajuntament de Barcelona, la Janet Sanz, Directora de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i tinent d’alcaldessa rebrà les conclusions del judici popular a ICL- Iberpotash. Explicaran les conclusions del judici alguns dels membres del jurat en el judici popular celebrat a Manresa el passat novembre: en David Fernández, (ex- diputat de la CUP i periodista) La Laila Serra, (membre de BDS Catalunya) i altres que encara no podem confirmar. Estarem atents a la sensibilitat que mostrarà l’Ajuntament de Barcelona en aquest tema tan essencial i del que la ciutadania n’és poc conscient. En aquest sentit, des de BDS i ProuSal pensem demanar que el mateix ajuntament s’afegeixi a l’expedient 2014-4004 de la Unió Europea, (obert perquè qui contamina no paga) en forma de denúncia/ o de pregunta parlamentària/ o de petició. Sou convidats a l’acte i així que ho sapiguem us informarem de la sala i /o altres aspectes que ara desconeixem. Quedem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.