Al·legacions al Programa de mesures presentat per l’ACA (Agència catalana de l’aigua) en compliment de la Directiva Marc de l’aigua
La nova Directiva Marc de l’Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, condiciona un seguit de canvis en la futura planificació, gestió i control de les masses d’aigua i dels recursos hídrics, i origina un ambiciós calendari de treballs a realitzar per tal d’implantar progressivament els seus objectius i requeriments.
Entre aquests treballs s’han fet reunions encaminades a la creació dels futurs Consells de Conca per tot Catalunya (Prousal ha participat en el del “Alt Llobregat i Cardener”) i, després d’escoltar els agents socials, l’ACA ha redactat un programa de mesures de cara a “assolir el bon estat de les masses d’aigua”. Algunes d’aquestes mesures (el punt 7.5) fan referència directament al tema dels runams salins. Prousal hi ha presentat aquestes al·legacions:
Sr.Gabriel Borràs Calvo, Coordinador d'Àrees de
Agència Catalana de l’Aigua
Provença 204-208
08036 BCN
XXXXXX, en nom de la Plataforma “Prou sal”
Ja que,
Al DOGC núm. 5505 - 13/11/2009 va aparèixer l’ ANUNCI d'informació pública del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i del seu informe de sostenibilitat ambiental,
Presenta aquestes
al·legacions:
El punt 7.5 del Programa de mesures descriu unes mesures per la reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat, potser adequades pels runams existents. Ara bé, aquestes mesures ignoren un fet fonamental: que l’empresa explotadora de les mines continua abocant aproximadament unes 5.000 Tm diàries de residus (bàsicament clorur potàssic) al costat del Llobregat sense gairebé protecció.
No es pot dir que es vol reduir la contaminació salina i permetre, al mateix temps, que els runams del Cogulló (Sallent) i del Fusteret (Súria), continuïn creixent, agreujant el problema, quan hi ha un estudi realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de mineria, que afirma que seria possible re introduir el 75% del que ara s’extreu.
Els propis redactors del pla se n’han adonat, d’aquest contrasentit, i han escrit un apartat “criteris normatius i de gestió” dintre l’apartat 7.5, on diuen que “es proposa la redacció d’un pla per a la disminució progressiva dels runams salins actuals com a criteris de gestió al Departament d’Economia i Finances (Direcció General d’Energia i Mines), i a d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, i Departament de Medi Ambient i Habitatge”. Aquesta proposta inconcreta (on és, aquest pla, que tan important seria?) evidencia la incapacitat de resposta dels altres Departaments de la mateixa Generalitat, el nul interès en solucionar el problema i la limitació evident de les altres mesures correctores.
A més, contra el que és preceptiu a la Directiva marc, no s’ha fet una anàlisi comparativa de costos per esbrinar si seria més rentable tractar l’origen del problema, (mirant, sobretot, de no generar més residus i si es possible fer desaparèixer els existents) que no intentar recollir l’aigua salada que s’escapa i ja, que no es pot recollir tota, dessalar l’aigua riu avall els propers molts anys. Aquesta manca d’anàlisi fa recaure el pes de l’aplicació de la DM en intentar solucionar les conseqüències i no en posar remei a les causes, contra l’esperit de la mateixa Directiva.
I proposa
Que es considerin invàlides aquestes mesures i se’n redactin unes altres on intervinguin tots els Departaments de la Generalitat implicats i que evitin, en un termini raonable, llençar més runam a l’exterior